30.04.2013 Views

CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Benet, <strong>Maria</strong> Rosa Sardà, <strong>Joan</strong> de Sagarra o <strong>Joan</strong> Anton Benach, formaven part<br />

dels membres fundadors d’aquesta fundació. Dins aquesta constitució es<br />

convidava també a participar en la Fundació a la Generalitat de Catalunya, a<br />

l’Ajuntament de Barcelona, a la Diputació de Barcelona i al Ministerio de<br />

Cultura. Dins aquest acte fundacional es van aprovar els càrrecs de president<br />

per a Antoni <strong>Dalmau</strong>, de secretari per a Josep <strong>Maria</strong> Socias Humbert, de<br />

director artístic per a Fabià Puigserver i de gerent per a Josep Montanyés.<br />

El 5 de març es feia públic l’acord de canvi de gestió al capdavant del<br />

Teatre Regina. 136 L’empresa Gestió Cultural, que durant els darrers anys havia<br />

dut la programació de la sala, havia decidit abandonar la gestió de la sala. En<br />

paraules del seu accionista majoritari <strong>Joan</strong> <strong>Maria</strong> <strong>Gual</strong> i <strong>Dalmau</strong> per “manca de<br />

voluntat política”. <strong>Gual</strong> afirmava que per al correcte funcionament de la sala<br />

calia fer‐hi unes reformes valorades en uns 30 milions de pessetes, per tal de<br />

millorar l’equipament tècnic i les condicions de seguretat i comoditat a la sala,<br />

així com per a dotar‐la d’un sistema adient de climatització. <strong>Gual</strong> afirmava que<br />

la proposta cultural del Teatre Regina no interessava els polítics per que no els<br />

era útil per les seves aspiracions electoralistes. Afirmava estar fart de que les<br />

institucions es pengessin medalles a costa del treball voluntarista de<br />

companyies com la del Regina i es mostrà especialment crític amb l’actuació de<br />

la Generalitat, que qualificà de provinciana. També afegí que no calia que li<br />

diguessin que no hi havia diners, ja que durant quatre anys havia estat al<br />

capdavant d’un teatre municipal –el Mercat de les Flors‐ i que sabia que si hi ha<br />

voluntat els diners es troben. D’altra banda, Núria Trias, la secretària de<br />

Padrobo S.A., propietària de l’edifici del Regina assegurava que havien<br />

començat a parlar amb la companyia La Trepa per tal que la companyia<br />

assumís la programació de la sala. <strong>Maria</strong> Agustina Solé, responsable del grup<br />

La Trepa assegurava que la seva intenció era oferir als grups i espectacles que<br />

no trobaven teatre a Barcelona la sala del Regina.<br />

El 9 de març s’estrenava al Teatre Lliure l’obra de Benet i Jornet “El<br />

manuscrit d’Alí Bei”, dirigida per Josep Montanyés i protagonitzada per Pep<br />

Munné.<br />

136 LA VANGUARDIA ESPAÑOLA, dissabte 5 de març de 1988, pàg. 35. “La empresa del Regina<br />

mantiene contactos con la compañía La Trepa para reabrir la sala” article de Marino Rodriguez<br />

159

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!