CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

Einstein, Thomas Mann, James Dean i Ortega y Gasset a la vegada que al Regne
Unit, Churchill dimitia per qüestions de salut i Perón a l’Argentina ho feia per
proposar una junta militar.
Entre el 1955 i el 1963 es viuen tant a nivell espanyol com internacional
una sèrie d’esdeveniments que incideixen sens dubte en el desenvolupament
del moviment del Teatre Independent, d’alguna manera hereu de persones i
moviments que després de la guerra civil van intentar descobrir nous autors i
incorporar el repertori internacional en mig d’un panorama social i cultural
deplorable. Entre ells, i ni que sigui per estricte justícia de no deixar‐los en el
oblit, Juan Germán Schroeder, Esteve Polls, Antoni Chic, Josep Mª Loperena en
el capítol dels noms propis i en el les formacions Teatro de Arte (1941), Teatro
de Estudio (1942), Teatro Yorick (1949), Teatro Experimental de Barcelona
(1950), Agrupación de Teatro Experimental (1953), i Teatro Español
Universitario (1953).
L’arrencada d’aquesta etapa del Teatre Independent es situava en mig
dels inicis dels moviments universitaris que contestaven al sindicat únic
d’estudiants SEU, produint‐se les detencions de Sánchez Ferlosio, Tamames i
Ridruejo, i iniciant‐se el moviment d’oposició política a l’ Universitat, que uns
anys més endavant acollirà importants moviments en l’àmbit teatral, els Teatres
Universitaris (TEU), d’on sortiran propostes que es convertiran en alternatives
al teatre imperant i que entraran a formar part del moviment independent.
Mentrestant, el Marroc s’independitza de França, el Front d’Alliberament
Nacional a Algèria s’enfronta l’exèrcit francès, es produeixen enfrontaments al
Canal de Suez, les tropes soviètiques esclafen un alçament popular a Hongria.
En l’àmbit socio‐cultural, destaquem la primera emissió de Television
Española (TVE), la inauguració del Festival de Cinema de San Sebastián, la
concessió del Premi Nobel de Literatura a Juan Ramon Jiménez i les morts de
Bertold Brecht, Pio Baroja, Negrin i Puig i Cadafalch.
Aquest període canviant i definitori d’una Europa en reconstrucció que,
inevitablement, encara que de manera lenta, arrossegava a mostrar a España
actituds d’evolució, va ser el testimoni, pel que fa al marc internacional, dels
enfrontaments racials als EEUU, de la signatura a Roma del tractat que establia
el Mercat Comú Europeu, del retorn de De Gaulle a la presidència de França,
del triomf de la revolució cubana amb l’accés al poder de Fidel Castro, de
l’arribada a la lluna d’una nau russa no tripulada, de la visita de Kruschev als
7