CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

amb la majoria de reflexions escrites sobre fenòmens d’intervenció cultural
d’envergadura, tal i com pensem que ho ha estat el Teatre Independent.
Considerem que el moviment del Teatre Independent, s’inscriu
essencialment, en el grup que podríem anomenar dels fenòmens d’intervenció,
tal i com ho considera l’estudiós Alberto Fernández Torres, i això ens porta a
considerar la importància del procés d’intervenció en el desenvolupament dels
darrers cinquanta anys de teatre a Espanya que es fonamenta en el Teatre
Independent, sense cap mena de dubte.
La incidència determinant d’un entorn. 3
Afortunadament la realitat i la vida no son veritats estàtiques, ans tot al
contrari, un dels seus tres més significatius és precisament el seu caràcter
dinàmic. Això es tradueix exactament al fet teatral, que va transformant‐se de la
mà de la societat a la que serveix. Així doncs el Teatre Independent, no té una
data de naixement, ans bé es el resultat d’una sèrie d’accions i circumstàncies
que el configuren d’una forma determinada en cada moment precís. El que sí
podem determinar és a partir de quin moment nosaltres el comencem a
contemplar com part integrant d’aquest estudi per determinar la seva influència
a les acciones induïdes o deduïdes de les planificacions que són motiu d’atenció
al present treball.
Situem el nostre punt de partida l’any 1955, on ja fa un parell d’anys, el
regim franquista ha començat el seu intent d’homologació internacional amb la
signatura del Concordat amb la Santa Seu i els acords militars amb els EEUU de
manera que el referit any España ingressa a l’ONU.
Es sortia dels anys més obscurs i durs del franquisme. Quan a Europa
encara ressonaven les conseqüències del conflicte armat, naixia el Pacte de
Varsòvia, i mentre a les pantalles de Barcelona es projectava Mogambo,
desapareixien Paul Claudel, Alexander Fleming, Charlie Parker, Albert
3 DD.AA. LA VANGUARDIA DEL SIGLO XX. La Vanguardia Ediciones S.L Barcelona 1999.
6