30.04.2013 Views

CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

També dins d’aquesta temporada naixia l’Escola d’Estudis d’Expressió<br />

que es va instal∙lar al carrer Aribau i que, co‐dirigida per Albert Boadella i Josep<br />

Muntanyés, va posar‐se en marxa amb una àmplia gamma d’activitats teatrals<br />

totes elles convergents al Teatre Independent, cursos, formació d’actors,<br />

escenografia... Per aquesta escola van passar mols professionals que es van<br />

especialitzar essencialment en el teatre físic, on la preparació del cos era el nucli<br />

de l’activitat.<br />

A partir de 1968 podem parlar també d’un fort moviment independent a<br />

la resta d’Espanya que propiciarà importants intents de coordinació en tot<br />

l’Estat.<br />

Durant el període comprés entre el 1965 i el 1975, el Teatre Independent<br />

experimenta una clara evolució que permet l’inici de creació d’uns primers<br />

circuits, la profesionalització de molts grups, l’inici de formes de treball estable,<br />

‐ dins de les possibilitats del moment que moltes vegades significava entrar en<br />

processos d’ auto explotació ‐, l’accés d’alguns grups a locals d’exhibició que<br />

fins al moment es consideraven comercials.<br />

Tot això transcorria, cal dir‐ho, en una situació de clara inestabilitat legal<br />

on els vicis i les virtuts de les circumstancies s’enfrontaven en una carrera cap a<br />

objectius clarament de transformació.<br />

És evident que en aquest tipus de situacions de transició sempre es corre<br />

el perill de ser instrumentalitzats , cosa que no va resultar aliena al moviment<br />

del Teatre Independent. 11<br />

Aquesta situació es provocava per part de qui veia en els grups<br />

independents un substitut rendible del teatre comercial del moment, que<br />

s’extingia sense remei, per una altra banda, per l’Administració, que feia<br />

aparèixer la seva cara benèvola darrera l’operació d´ obertura que es pretenia<br />

iniciar i que necessitava amb urgència un rentat de cara de caire cultural, i<br />

finalment pels moviments antifranquistes que intentaven aprofitar les<br />

esquerdes legals per fer propaganda contra la dictadura.<br />

Aquest interès per a servir‐se d’aquesta plataforma, fa deduir sense<br />

massa dubte, que la importància del moviment del Teatre Independent, no és<br />

11 FERNANDEZ TORRES, Alberto (Coordinador) i DD.AA. Documentos sobre el teatro<br />

independiente español. Op. Cit.<br />

26

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!