30.04.2013 Views

CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

El 10 de novembre la premsa publicava 71 que es podia signar en breu el<br />

contracte d’adquisició a la Caixa de Sabadell del Teatre Barcelona, tancat des<br />

del febrer del ’83 a causa del seu estat d’amenaça d’ensorrament de la sala.<br />

Malgrat la manifestada i reiterada reticència de la Regidora de Cultura, <strong>Maria</strong><br />

Aurèlia Capmany en la compra de un teatre, tal com es reflectia en la Memòria<br />

de Cultura del propi Ajuntament de Barcelona de l´ any 1983 aquest no<br />

renunciava a conservar la fesomia de la ciutat i reconvertir en teatres dos<br />

edificis afectats: el Teatre Barcelona i el Teatre Principal.<br />

La Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya anunciava que<br />

el dimecres 14 de novembre presentaria públicament les directrius de la seva<br />

política teatral i arrel d’aquest anunci, signats per l’estudiós i crític teatral<br />

Xavier Fàbregas, el crític de cinema i especialista en temes culturals Lluís Bonet<br />

Mujica i els periodistes especialitzats en cultura i espectacles Bru Rovira,<br />

Santiago Fondevila i Pau Aragonès, apareixien una sèrie de tres<br />

articles/enquesta a La Vanguardia Española que sota el títol de “La situación del<br />

teatro en Cataluña vista por sus protagonistas” 72 en els quals analitzaven la<br />

situació del teatre a Catalunya a partir d’una qüestionaris proposats als<br />

següents grups i/o professionals: Ángel Alonso, director de la Sala Villarroel; els<br />

grups La Fura dels Baus i Comediants; l’actor i empresari Pau Garsaball; l’actriu<br />

Montserrat Carulla; el director de la companyia Joglars Albert Boadella; el<br />

director teatral i del Teatre Lliure Fabià Puigserver; els directors teatrals Jaume<br />

Melendres, Pere Planella i Jordi Mesalles; el director del Centre Dramàtic de la<br />

Generalitat Hermann Bonnin; el director de l’Institut del Teatre de Barcelona<br />

Josep Montanyès; el director teatral i director del Centre Dramàtic del Vallès<br />

Occidental Pau Monterde; el director de l’Institut del Teatre de Vic Lluís Solà i<br />

l’autor teatral Josep <strong>Maria</strong> Benet i Jornet.<br />

La citada enquesta es basava en un qüestionari composat en tres<br />

preguntes, que responien a la vegada a cada un dels articles que anaven<br />

apareixent en dies consecutius. La primera, quin marc legal hauria de regular<br />

71 LA VANGUARDIA ESPAÑOLA, dissabte 10 de novembre de 1984, pagina 24 “El<br />

Ayuntamiento podría firmar en breve la compra del Teatro Barcelona a la Caja de Sabadell” article de<br />

Bru Rovira<br />

72 LA VANGUARDIA ESPAÑOLA, diumenge 11 de novembre de 1984, pàg. 51,” La profesion<br />

teatral reclama marcos legales que protejan su actividad” dilluns 12 de novembre de 1984, pàg. 17<br />

“Las instituciones conciben el teatro en términos de rentabilidad política” i dimarts 13 de novembre de<br />

1984, pàg. 41.”La falta de medios obliga a la profesión teatral a una constante lucha por la<br />

supervivencia” articles de Xavier Fàbregas, Lluis Bonet Mojica, Bru Rovira, Santiago Fondevila i<br />

Pau Aragones.<br />

112

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!