CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

Generalitat assumís les seves responsabilitats en el finançament de futures
temporades del Mercat, donat que aquest era l’únic teatre municipal d’Europa
que funcionava exclusivament amb finançament del municipi barceloní.
Lʹendemà, dia 10, El Teatre Arca improvisava a ʺTelele: som sis milionsʺ
un plató de TV al Jove Teatre Regina. Lʹobra, una paròdia sobre la televisió, és
creació de Jesús Roche, qui la dirigia. Lʹ11 de gener al Teatre Romea es podia
veure lʹobra ʺLʹhome, la bèstia i la virtutʺ, obra de Luigi Pirandello produïda pel
Centre Dramàtic de la Generalitat de València i dirigida per John Strasberg.
Lʹobra presentava el Pirandello sarcàstic i alhora el Pirandello còmic. El 13 de
gener se suspenien les actuacions del Teatre Arca al Jove Regina Teatre per
lʹaccident de trànsit dʹun dels components de la companyia. El dia 14 ʺEl Tirant
lo Blancʺ de Joanot Martorell pujava a lʹescenari del Teatre Regina gràcies a la
companyia Marduix Titelles.
El 17 de gener la companyia de Win Vandekeybus presentava al Mercat
de les Flors l’espectacle de dansa‐teatre ʺLe poids de la mainʺ, en una entrevista
el director W. Vandekeybus, deia que pretén que ʺcada espectador trobi alguna
cosa excitantʺ. La companyia pertanyia al grup Maximalist‐Guests. El dia 18
lʹobra ʺÑaque de pijos y actoresʺ dirigida per José Sanchís que a l´ hora n´ era l´
autor obria al Mercat de les Flors lʹantologia de Teatro Fronterizo. Lʹespai B i la
Sala Beckett oferien lʹoportunitat de revisar cinc espectacles de primera línia. Al
Teatreneu es podia veure ʺEl coratge de matarʺ de Lars Norén dirigida per
Carles Lasarte i protagonitzada per Enric Casamitjana i Rosa Cadafalch .
El 24 de gener el Teatre Lliure presentava ʺEl banquer anarquistaʺ, obra
escrita per Fernando Pessoa i amb Moisés Maicàs dirigint a lʹescenari lʹactor
Quim Lecina. Lʹendemà, dia 25, La Cubana va arribar al Teatre Victòria amb
ʺCómeme el coco negroʺ.
Finalment, el dia 25 de gener Josep Maria Flotats presentava 183 davant els
mitjans de comunicació l’ideari del seu Teatre Nacional sota el lema “un teatre
de tots, per a tots, al servei de totsʺ. A l’acte, celebrat al Col∙legi de Periodistes,
també hi assistiren el comissari del projecte, Max Cahner, i el director de
Promoció Cultural, Xavier Bru de Sala. Flotats justificava el retràs d’un any i
mig de la presentació del seu ideari per que volia fer‐lo coincidir amb la data de
la col∙locació de la primera pedra del nou teatre, un acte del qual en aquell
183 LA VANGUARDIA, divendres 26 de gener de 1990, pàgina 36. “Flotats quiere un Teatre
Nacional “de tots, per tots, al servei de tots.”, article de Teresa Sesé.
205