CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

En una roda de premsa, els teatres afectats van manifestar: “El teatre és un
servei social i és el reconeixement de tal condició la raó de la nostra lluita. L’impost de
protecció de menors és, per el moment, un cavall de batalla, que ha de servir per a que la
opinió pública se n’adoni d’una situació absolutament insostenible per al teatre espanyol
i català”. 31
S’inicia una nova dècada i el 1980 veu com a l’Estat Espanyol triomfen a
Madrid els espectacles “Filomena Marturano”, d’Eduardo de Filippo, i la versió
teatral de “Cinco horas con Mario”, de Miguel Delibes, protagonitzada per
l’actriu Lola Herrera. Al Centro Dramático Nacional es produeix l’espectacle
“Los Baños de Argel”, de Miguel de Cervantes, dirigida per Francisco Nieva, i a
La Coruña s’obre la sala alternativa Luís Seoane.
Ja situats a Barcelona, l’empresari Matías Colsada converteix el Teatro
Español del Paral∙lel en una sala de festes; al Teatre Lliure es viu una escissió a
arrel de la suspensió de l’obra “Concili d’amor”; el Teatro Fronterizo estrena
l’obra de José Sanchís Sinisterra “Ñaque, o de piojos y actores”; Joan de Sagarra
inicia la crítica teatral a La Vanguardia; apareix una nova companyia de mim
còmic anomenada Vol‐Ras; el Lluire estrena, amb direcció de Lluís Pasqual, “El
balcó”, de Jean Genet; i a la Plaça de Santa Maria del Mar la Companyia Adrià
Gual presenta “Ronda de mort a Sinera”, amb textos de Salvador Espriu i
direcció de Ricard Salvat.
El dia 10 d’abril de 1980 la societat cooperativa Grup A‐71 sota la direcció
de Joan Maria Gual, inaugura el Teatre Regina, amb una festa on participen el
grup Comediants. Aquest teatre s’obre en un antic espai ocupat per un cinema
amb una capacitat per 300 localitats i, sota el lema de “un teatre al servei de la
ciutat”, inicia una proposta de programació molt densa i de clara aposta
alternativa, tal i com corresponia als orígens dins el Teatre Independent dels
seus responsables.
El mes de maig els responsables de Cultura de l’Ajuntament de
Barcelona presentaven el que havia de ser el programa d’activitats del Grec ’80,
es presentava una programació que es podria considerar confeccionada amb
rigor per a construir un festival de teatre, música, cançó i dansa, que s’estenia
gràcies a una important reacció artística de la ciutat més enllà de l’amfiteatre de
Montjuïc i arribava als jardins de l’antic Hospital de la Santa Creu i a la Plaça
31 LA VANGUARDIA ESPAÑOLA, dimarts 18 de desembre de 1979, pàgina 72.”Cuatro teatros
amenazados de embargo” article sense signatura.
64