CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

El 17 Juanjo Puigcorbé replicava Dagoll‐Dagom: “Trec la pota d’on la
vaig ficar”, demanava disculpes i desitjava no entrar en cap disputa amb la
companyia.
El dia 3 La Maña celebrava els seus 20 anys al Paral∙lel. Després d’una
gira a Mèxic el musical “Dancing” torna al Teatre Condal. Al Teatre Goya
trobem folklore rus amb “Melodías del Volga”, amb la Societat Filharmònica de
Moscou.
El 9 de setembre apareixia al quiosc el primer número de la primera
revista en català sobre el món del teatre, “Escena”, dirigida per Albert de la
Torre.
El dia 14 la Sala Villarroel estrena “Déjenme que les cuente”, l’espectacle de
monòlegs de Miguel Gila. El Teatre Regina estrena noves butaques i imatge
corporativa, amb nou logotipus.
El 15 de setembre es presentava la nova temporada del Teatre Lliure.
Quatre muntatges, i el debut de Rosa Maria Sardà com a directora amb un text
de Josep Maria Benet i Jornet. També s’anuncia que l’avant‐projecte del Palau
de l’Agricultura es podria presentar el gener de 1990.
El 17 de setembre començava la construcció del nou Teatre Apolo sota un
hotel de tres estrelles.
El 6 d’octubre s’estrenava al Teatre Romea “Llarg viatge envers la nit”, d’
Eugene O’Neill, dirigida per Ingmar Bergman. El 7 es presentava la nova
programació del Centre Dramàtic de la Generalitat que començava el dia 15 de
novembre amb “El viatge”, de Manolo Vázquez Montalbán. El dia 11
s’estrenava al Poliorama “Galileo Galilei”, de Bertolt Brecht, dirigida per
Maurizio Scaparro. El dia següent Ferran Rañé estrenava “Makinavaja, el
último choriso” al Teatreneu, basat en les tires de còmic d’Ivà i dirigida per
Pepe Miravete.
A mitjans d’octubre es realitzava el canvi de nom de la Sala Gran de
l’Institut del Teatre per Teatre Adrià Gual. El 19 d’octubre es podia veure al
Mercat de les Flors el “Ballet triàdic”, obra del pintor i esculptor alemany Oskar
Schlemmer.
190