CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

El Teatre Capsa s’incorporava als circuits professionals el 1969 de la mà
de l’actor i emprenedor Pau Garsaball, que va encarregar la programació
artística a Gonzalo Pérez de Olaguer, que presentà les seves programacions a
partir dels esquemes del Teatre Independent, produint espectacles i acollint
companyies externes. Es va inaugurar amb “El adefesio” de Rafael Alberti, amb
direcció de Mario Gas.
Fins el 1976 va produir i presentar espectacles en castellà i en català
suposant una plataforma per a les noves propostes i essent una alternativa al
teatre comercial que s’havia quedat definitivament sense empreses donada la
seva incapacitat per a evolucionar.
Va estrenar obres de Benet, Teixidor, (amb el gran èxit del Retaule del
Flautista), Matilla, Ballester, Oliver, Gil Novales i companyies com Joglars, La
Cuadra de Sevilla, Esperpento, Goliardos o José Luis Gómez.
Mentrestant, al carrer Tuset de Barcelona la Cova del Drac consolidava
les temporades de teatre de cabaret, dit també cafè teatre, amb direcció de Josep
Anton Codina i amb textos de Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover o
Josep Palau i Fabre.
L’any 1969 va ser el de les estrenes de: “Tartufo” de Marsillach/Llovet i
de “Las criadas” de Genet, Espert/Garcia, de “Tot amb patates “ de Wesker
dirigit per Mario Gas amb el GTI, del “Knack” d’Ann Jellicoe amb traducció de
Terenci Moix i direcció de Ventura Pons al teatre Windsor i de l’ “Oratori per
un home sobre la terra” de Jaume Vidal Alcover pel Grup d’Estudis Teatrals
d’Horta amb direcció de Josep Muntanyés i Josep Maria Segarra.
La temporada 1969/1970 el Teatre Experimental Català oferia un
homenatge a Samuel Beckett amb motiu de la concessió del premi Nobel
reposant “Tot esperant Godot” a “Els dilluns del Romea” que l’actor i
empresari Carles Lloret organitzava amb molt d’encert .
Al Teatre Capsa i dins la mateixa temporada s’estrena el que seria un
dels èxits mes sonats d’aquell teatre, es tracta d’ “El retaule del flautista”, de
Jordi Teixidor, premi Josep Mª De Sagarra el 1968. Per posar en escena aquesta
obra va ser necessari que s’unissin el Grup Teatre Popular el Camaleó i el Grup
de Teatre Independent del CICF per causa de l’extens repartiment que constava
de més d’una trentena de personatges.
25