CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

Chaplin, i el grup japonès Sankai Juku. Amb aquests espectacles i la presència
del Magic Circus de Geròme Savary al Gran Teatre del Liceu començava la
temporada teatral.
L’inici dels Memorials Xavier Regàs significava, d’una banda, un
homenatge al desaparegut autor i director, artífex dels Cicles de Teatre Llatí que
van portar a Barcelona entre els anys 1957 i 1969 companyies estrangeres en una
època de grans absències del teatre europeu, i de l’altra, la dimensió que
s’adquiria de col∙laboració entre el Centre Dramàtic i l’Ajuntament de Barcelona
que donaven a entendre l’interès de les institucions a favor del teatre públic.
La resta dels teatres obrien també temporada a Barcelona, i així el Gran
Teatre del Liceu, com ja hem indicat, presentava La història d’un soldat, a
càrrec del Nou Teatre Popular de la Mediterrània, de Savary; al Teatre Martínez
Soria, Arturo Fernández presentava El huevo de Pascua; al Paral∙lel, al
recuperat Teatre Arnau, es presentava Vuelve el Arnau, de la mà de Josep
Buira; al Teatre Apolo s’instal∙lava Juanita Reina.
La Cúpula Venus presentava a Christa Leem en l’espectacle Per a Cúpula
amb amor; al Teatre Regina Miquel Azana presentava Una gota de massa; al
Teatre Lliure, dins del cicle Teatre Obert del Centre Dramàtic de la Generalitat,
es presentava Món, dimoni i carn, de Maria Aurèlia Capmany.
El 14 d’octubre es produïa una reunió a l’Ajuntament de Barcelona
presidida per l’alcalde Narcís Serra i el conseller de Cultura de la Generalitat
Max Cahner en la qual van assistir, Jordi Maluquer Director de Música, Cinema
i Teatre de la Generalitat i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona
Rafel Prades 43 en la qual es va decidir establir una estreta relació per part
d’ambdues institucions pel que fa a la política teatral de la ciutat.
Entre els acords que es van adoptar a aquella reunió figurava l’inici d’un
estudi tècnic i urbanístic per la recuperació del Teatre Principal de Barcelona,
com també l’inici de gestions conjuntes per la compra del Teatre Barcelona com
a seu d’un futur Teatre Municipal. Es confirmava que mentre es produïen
aquestes reunions es tramitaria la cessió del Teatre Poliorama de forma
transitòria de forma que aquest es posés en marxa dins d’aquella mateixa
temporada.
43 LA VANGUARDIA ESPAÑOLA, divendres 15 d’octubre de 1982, pàgina 55. “El teatro
municipal, una realidad” article de Sara Maso.
85