CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

que, fonamentalment, havia fet el que s’havia proposat. Havia consolidat una
plantilla de professors i tècnics, s’havien plantejat reptes de futur fins a deu
anys vista, s’havien publicat tants llibres com en els 67 anys anteriors de
l’Institut, s’havia arribat a un acord amb la Universitat Autònoma per a que es
contemplessin els estudis amb una equiparació universitària, s’havia reformat
els dos teatres de l’Institut i impulsat els centres de Vic i Terrassa. Montanyés
insistia en el fet que, mentre altres institucions culturals s’havien estancat,
l’Institut del Teatre s’havia sabut posar al dia i constituir un exemple envejat
dins i fora de l’estat. A més, anunciava la seva retirada de la direcció de
l’Institut degut als estatuts aprovats per ell mateix i la seva junta de govern que
limiten a vuit anys el mandat del director, coincidint amb la celebració del 75è
aniversari de l’entitat, tot anunciant la sèrie d’actes i activitats que s’hi
celebrarien.
El 9 de febrer, la Footsban Theatre presentava el seu primer espectacle al
Mercat de les Flors, es tractava de “Machbet”, de William Shakespeare. Aquella
mateixa setmana el Teatre Romea presentava un muntatge del Centre Dramàtic
de la Generalitat Valenciana; era “Tirant lo Blanc”, de Joanot Martorell amb text
de Benet i Jornet i dirigit per Pawel Rouba.
En aquells dies ,la cessió al Liceu, es presentava com una gran ocasió per
a rehabilitar el Teatre Principal que havia estat objecte de nombrosos projectes
per a la seva rehabilitació i que lamentablement no havien prosperat. La cessió
d´ us al Liceu per als assaigs de la seva orquestra es presentava com una gran
oportunitat per a fer possible la seva recuperació
El 14 de febrer de 1988 es celebrava el 75è aniversari de l’Institut del
Teatre de la Diputació de Barcelona. Les dates d’inici de les activitats de
l’Institut es remuntaven al 4 de febrer de 1913 quan per iniciativa d’Adrià Gual i
sota l’auspici de la Diputació s’inaugurava a Barcelona l’Escola Catalana d’Art
Dramàtic, dirigida pel propi Adrià Gual. Inicialment foren 17 els alumnes
d’aquesta escola, xifra que s’anà ampliant a mesura que la institució anà
multiplicant les seves àrees d’ensenyament dins el món de les arts escèniques,
fins a arribar als més de 500 alumnes amb que comptava l’Institut el 1988.
Durant aquests 75 anys, l’Institut del Teatre havia evolucionat de forma
paral∙lela als fets polítics del país. El 1915, l’Escola Catalana d’Art Dramàtic
aconseguí la seva independència del Conservatori del Liceu, al qual estava
adscrita, fent entrar així a professionals de l’escena del moment, com ara Rafael
Marquina, Pere Bohigas o Lluís Labarta. La dictadura de Primo de Rivera
156