CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

de convidar el Centre Dramàtic en representació d’Espanya, i no pas de
Catalunya. Benoin afegia a les seves queixes l’absència de responsables polítics i
culturals espanyols. El Festival va demanar al Centre Dramàtic una llista de
convidats i el propi Festival la va completar amb altres noms. La Generalitat
afirmava haver cursat les invitacions però aquests havien declinat les
invitacions al no disposar de dates per a assistir‐hi. La absència més destacada
fou la del propi director del Centre Dramàtic, Domènec Reixach.
El dia 1 de desembre es feia balanç del Primer Festival de Tardor de
Barcelona. Josep Subirós i Mario Gas reivindicaven l’èxit del Festival, tot i les
crítiques que es feien a la poca publicitat dels espectacles o a la manca
d’espectadors a ofertes com “La senyoreta Júlia” dirigida per Matthias Langhoff
o al “Hamlet” dirigit per Patrice Chéreau. Tot i així cent mil persones van
assistir a les 327 funcions de teatre, dansa i música que s’havien programat
durant els quasi dos mesos de durada del Festival.
Al Teatre Villaroel s’estrenava “Ay Carmela !”, de José Sanchis Sinisterra,
dirigida per José Luis Gómez i interpretada per Manuel Galiana i Natália
Dicenta. El dia 5 d’aquell mes es celebrava una guerra de pastissos a la Plaça del
Pi de Barcelona per commemorar el desè aniversari de El Tricicle.
El 14 de desembre La Vanguardia Española 180 publicava un article on es
barallava la possibilitat d’una seu estable de la Companyia Joglars a Barcelona.
Aquesta mesura era adoptada per Boadella després de registrar a nom seu el de
“Teatre Nacional de Catalunya”, avançant‐se així a la Generalitat de Catalunya,
i que estava destinada a trobar una sala permanent on oferir els espectacles de
la companyia convidant a participar en l’experiència a d’altres companyies
catalanes, com ara Comediants, Zotal, La Fura dels Baus o La Cubana.
En un principi Boadella anunciava encontres amb els responsables de
l’Ajuntament de Barcelona durant la setmana següent per a parlar d’aquest
tema. Tot aquest plantejament era molt ben vist des de la professió teatral
catalana, i Boadella s’erigia així com una veu crítica envers el projecte de Josep
Maria Flotats i Max Cahner. Totes aquestes declaracions les feia Albert Boadella
en el moment en què la seva companyia –amb l’afegit ja esmentat de Teatre
Nacional de Catalunya‐ estrenava l’espectacle “Columbi Lapsus” al Mercat de
les Flors de Barcelona.
180 LA VANGUARDIA, dijous 14 de desembre de 1989, pàgina 43. “El Teatre Nacional de Boadella
busca sede.”, article de Teresa Sesé.
193