Document de consens sobre les recomanacions nutricionals i d ...

Respecte al seu valor calòric, dependrà del tipus d’edulcorant que continguin com a
substitut del sucre. Així, tal com hem vist en l’apartat anterior, si l’edulcorant forma part
del grup dels calòrics, l’aliment pot portar similar contingut en Kcal que el producte “no
especial per a persones amb diabetis”. Cal ternir aquesta considetació en compte en les
persones amb sobrepès i/o obesitat.
Els productes dietètics més destacables són, bàsicament, aquells que contenen una
proporció de sucres molt inferior en relació al producte no dietètic, i que per tant, no cal
que siguin calculats ni substituïts. Es poden incloure sense alterar el contingut en hidrats
de carboni i/o Kcal.
Alguns dels aliments més característics són:
– Melmelades: S’ha substituït el sucre habitual d’aquests productes (el 50% del seu pes),
per sorbitol i/o fructosa. Poden contenir també un edulcorant no energètic. Si sols
contenen sorbitol, el seu poder hiperglucemiant es redueix als glúcids simples de la
fruita de base de la melmelada; així, per exemple, 25 o 30 g de producte aportaría 1 o
2 grams de carbohidrats. Per tant, es podria prendre (per esmorzar, per exemple)
lliurement. En canvi, si és amb fructosa, s’hauran de sumar els grams per ració, a la resta
de glúcids. L’etiqueta sol informar de la quantitat de glúcids per 100 g.
– Galetes: Elaborades sense sucre afegit, però amb farina de blat. No són de consum
lliure. Poden contenir un 60 a 80% de glúcids. La casa comercial ha de posar en lloc
visible de l’etiqueta els grams de carbohidrats per 100 g, i/o per galeta. El fet de ser amb
fibra vegetal, no garanteix un menor contingut en hidrats de carboni.
– Torrons, xocolata, gelats i pastissos: Caldria seguir el mateix principi que amb les
galetes. Tot i que no contenen sucre afegit, els hidrats de carboni procedents de la farina
i/o la llet amb la qual s’han fabricat, constitueixen una aportació de glúcids que hauran
de ser considerats substituts d’altres (pa o fruita, per exemple). En alguna ocasió, si
s’especifica en l’etiqueta, pot ser que la quantitat de glúcids sigui molt escassa i es
puguin prendre sense haver-los de substituir per altres aliments glucídics. Es
desaconsella el consum d’aquells aliments anomenats “especials per a diabètics” que
es distribueixen sense envasar i sense etiquetatge nutricional (producte a granel: gelats,
pastisseria).
Les diferents denominacions que encapçalen aquests productes poden ser: “tolerat per a
diabètics”, “sense sucre afegit”, “especial per a diabètics”, “adequat per a diabètics”.
Cap d’aquests anunciats és prou vàlid en sí mateix ja que cal basar-se en l’etiquetatge
nutricional.
DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS
NUTRICIONALS I D’EDUCACIÓ ALIMENTÀRIA EN LA DIABETIS -ACD 2003- 45