Document de consens sobre les recomanacions nutricionals i d ...

Per individualitzar el pla d’alimentació i facilitar el procés d’aprenentatge
dietètic, els programes d’educació terapèutica haurien de tenir en compte
aquests 4 punts:
3.1.1. Valoració del punt de partida i registre de necessitats individuals
3.1.2. Objectius educatius d’aprenentatge dietètic
3.1.3. Pacte i transmissió del pla d’alimentació. Nivells d’aprenentatge del sistema de
racions (o d’altres)
3.1.4. Seguiment i avaluació.
3.1. TENDÈNCIES ACTUALS
3.1.1. Valoració del punt de partida i registre de necessitats individuals
Antropometria i hàbits dietètics: Pes, Talla, IMC, perímetre abdominal, aportació
Kcal, situació nutricional, horaris, activitat laboral /escolar, activat física, preferències…
Si la persona està en normopès, s’hauria de fer èmfasi en l’aportació i distribució dels
aliments i begudes rics en CH al llarg del dia i en el tipus de greix habitual. Si existeix
sobrepès i/o dislipèmia fer èmfasi en el tipus i quantitat de greix.
Tractament i evolució clínica de la malaltia: Edat, tipus de diabetis, tractament,
evolució, factors de risc, complicacions cròniques, esperança de vida i objectiu de
control. Tots aquests aspectes marcaran els objectius d’aprenentatge dietètic.
Activitat física: Regular o esporàdica. Tipus, freqüència, horaris. És important detallarho
per poder adaptar suplements i/o canvis en la insulina.
Entorn socio- familiar i cultural: L’herència cultural de cada persona determina en
molts casos diversos comportaments alimentaris. El recolzament familiar és molt
important. Si la família comprèn la naturalesa de la malaltia, quina és la millor manera
de controlar-la i quins son els perills potencials, facilitarà, sens dubte, una millor
adaptació. S’hauria d’implicar un familiar sempre que fos possible.
Escolarització, capacitat d’aprenentatge: Les persones aprenen de diferents
maneres en funció del nivell d’escolarització, nivell de motivació i de les estratègies
educatives utilitzades... Les estratègies que han demostrat més eficàcia són les que
posen al pacient en situació activa. Les activitats purament informatives resulten poc
útils per promoure canvis en el comportament.
DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS
48 NUTRICIONALS I D’EDUCACIÓ ALIMENTÀRIA EN LA DIABETIS -ACD 2003-