Document de consens sobre les recomanacions nutricionals i d ...

3. EDUCACIÓ TERAPÈUTICA EN ALIMENTACIÓ
Adaptar un pla d’alimentació i facilitar un procés d’aprenentatge dietètic són elements
claus per a conseguir una adequada teràpia nutricional. Els programes d’educació
terapèutica haurien de facilitar la integració de les recomanacions nutricionals a la vida
quotidiana de cada persona, utilitzant activitats d’aprenentatge a nivell individual i de
grup centrades més en el “saber fer” que en el “saber”.
Diversos estudis han demostrat la necessitat de:
Valorar el punt de partida de cada persona i el seu entorn. L’aprenentatge
dietètic comença amb una exhaustiva valoració nutricional i d’hàbits dietètics. Les
recomanacions hauran de ser pràctiques, assequibles, adaptades, enteses i acceptades
pel pacient i/o família.
Utilitzar estratègies pedagògiques, que fomentin la participació activa,
centrades més en les competències pràctiques que en els coneixements teòrics. La
necessitat d’individualització, implicació familiar, seguiment i reforç educatiu són
essencials.
Unificar criteris i realitzar el treball de manera interdisciplinària entre els
membres de l’equip assistencial són aspectes bàsics per a promoure canvis de
comportament alimentari.
Utilitzar el sistema de plans d’alimentació per racions o intercanvi equivalent
d’aliments basat en intercanvis equivalents segons contingut d’hidrats de carboni (CH)
(veure llista d’equivalències). Els plans d’alimentació per racions, continuen essent un
dels millors sistemes, sobretot en la diabetis tipus 1 perquè faciliten:
– Individualitzar el pla d’alimentació segons necessitats nutritives, metabòliques i
d’hàbits dietètics.
– Variar de forma equivalent els diferents menús en funció, principalment, del
contingut en CH, i també de proteïnes, greixos i energia. Per tant, poden treballar-se
diversos aspectes nutricionals en el mateix pla d’alimentació.
– Ajustar la dosi d’insulina en funció de l’aportació de CH, en aquells pacients
amb teràpia insulínica intensiva (múltiples dosis i/o perfusió continua d’insulina
subcutània) i bon maneig de l’autocontrol.
– Integrar el pla d’alimentació al menú familiar escolar o laboral.
Aquests aspectes són suficientment importants per a poder facilitar l’acompliment
dietètic.
DOCUMENT DE CONSENS SOBRE LES RECOMANACIONS
NUTRICIONALS I D’EDUCACIÓ ALIMENTÀRIA EN LA DIABETIS -ACD 2003- 47