Diagnosi, profilaxi i tractament del ... - Hospital Universitari de Bellvitge

27
Índex
D’acord amb el nombre i I’extensió dels defectes
de perfusió i la seva relació amb les imatges
radiològiques i amb els trastorns de la ventilació,
el resultat de I’exploració gammagràfica es
pot classificar de:
EP molt probable (probabilitat propera o superior
al 80 %): defectes de perfusió lobars,
segmentaris o subsegmentaris, múltiples i més
extensos que les alteracions vistes en la radiografia
de tòrax (condensacions, infiltrats, vessaments
pleurals, etc.) i sense trastorns concordants
de la ventilació de tipus obstructiu.
EP de probabilitat intermèdia (probabilitat
entre el 30 % - 50 %): defectes de perfusió segmentaris
o subsegmentaris concordants en volum,
localització i nombre amb les alteracions
radiogràfiques, i/o discordants amb els trastorns
de la ventilació.
EP poc probable (probabilitat inferior al 20 %):
petits defectes de perfusió independentment
del que mostri la radiografia de tòrax i la gammagrafia
de ventilació; defectes de perfusió
menors en nombre i/o extensió que les alteracions
radiològiques; defectes de perfusió concordants
amb els trastorns de la ventilació en
pacients amb malaltia obstructiva pulmonar,
cardiomegàlia, impressió hiliar augmentada,
eixamplament de les cissures, elevació de la
base pulmonar, etc.; defectes de perfusió que
no “trenquin” el contorn del pulmó.
Hospital Universitari de Bellvitge 2010
Protocol - Diagnosi, profilaxi i tractament del tromboembolisme
Exploració indeterminada: els trastorns de perfusió
es corresponen en nombre, localització i
extensió amb les alteracions radiològiques (condensacions,
infiltrats, vessaments pleurals, etc.).
Exploració normal.
T
•
Resumint
Una gammagrafia normal permet descartar l’EP.
• Un patró d’elevada probabilitat combinat amb
elevada probabilitat clínica confirma l’EP.
• La resta de patrons no permeten prendre decisions
definitives.
• Actualment, la TC helicoïdal pot substituir la
gammagrafia pulmonar.
TC helicoïdal (angioTC)
Presenta gran sensibilitat (94 %) i especificitat
(94 %) en la detecció d’èmbols en artèries pulmonars
principals i segmentàries, en canvi, la seva
sensibilitat és escassa en branques de menor calibre.
Per al conjunt de I’embolisme pulmonar, la
sensibilitat és del 72 % i l’especificitat del 95 %.
No obstant això, supera clarament la gammagrafia
pulmonar, aporta altres possibilitats
diagnòstiques i està disponible a l’Hospital.
Angiografia pulmonar
És la prova de referència per al diagnòstic de
I’EP. La seva sensibilitat i especificitat són superiors
al 95 %. El seu principal inconvenient és
que és un procediment invasiu que pot donar
lloc a complicacions greus (arítmies, hipotensió,
aturada cardíaca...).
En I’angiografia pulmonar es poden trobar signes
directes i indirectes d’EP.
Signes directes són defectes de repleció intraluminals
i obstruccions brusques d’artèries
pulmonars lobars. Aquests signes permeten
sospitar un EP amb una gran certesa.
Signes indirectes són defectes de perfusió,
alentiment circulatori i manca de visualització
del drenatge venós de la zona hipoperfosa.
Quan només s’observen aquests signes, i
falten els signes directes, no es pot assegurar
I’existència d’un EP.
La concordança interobservador en la interpretació
de trombus a les artèries subsegmentàries
és a voltes baixa tot i l’arteriografia selectiva.
L’arteriografia amb sostracció digital permet
estudis més còmodes i ràpids.
Diagnòstic de la trombosi venosa i l’embòlia pulmonar