Diagnosi, profilaxi i tractament del ... - Hospital Universitari de Bellvitge

66
Índex
• Si es necessita tractament anticoagulant,
s’individualitzarà la necessitat de la indicació.
Si es considera necessari mantenir el tractament
amb cumarínics, la INR s’ajustarà entre
2-2,5, al temps que es manté l’AAS (reduint la
dosi a 100 mg al dia) i el clopidogrel el temps
necessari.
Hospital Universitari de Bellvitge 2010
Protocol - Diagnosi, profilaxi i tractament del tromboembolisme
Empelt aortocoronari
venós: prevenció
de l’oclusió
Després de la intervenció pot aparèixer una
oclusió precoç durant el primer mes, que té
caràcter trombòtic; o, més tardanament, durant
el primer any, secundària a una hiperplàsia de
l’íntima; o en els anys posteriors, amb lesions
similars a les de l’arteriosclerosi arterial.
Els estudis clínics realitzats assenyalen què
l’administració d’AAS (325 mg, 1g/ dia), amb dipiridamol
o sense, o de ticlopidina, des d’abans
o immediatament després de la intervenció,
redueix la incidència d’oclusió, especialment
durant el primer mes, però amb un cert benefici
fins a l’any. La precocitat en l’inici del tractament
sembla fonamental per a l’èxit, però
l’administració d’AAS, iniciada 12 h abans de la
intervenció, incrementa el nombre de complicacions
hemorràgiques.
Pauta terapèutica recomanada
• En el postoperatori, després de la retirada
de drenatges i de l’extubació, s’iniciarà
l’administració d’AAS (150-300 mg/dia), que
es prosseguirà indefinidament.
• En pacients que necessiten tractament AVK,
com els portadors de pròtesis valvulars cardíaques
mecàniques, es reduirà la dosi d’AAS
a 100 mg/dia, i es mantindrà a llarg termini.
• En els pacients que s’intervinguin en situació
inestable, es valorarà rigorosament el balanç
risc/benefici de la retirada de l’aspirina en els
dies previs a la cirurgia.
Terapèutica antitrombòtica en la malaltia coronària