Diagnosi, profilaxi i tractament del ... - Hospital Universitari de Bellvitge

36
Índex
Tractament
anticoagulant de
l’EP
Indicacions
Totes les EP diagnosticades de forma objectiva
seran anticoagulades, excepte severa contraindicació.
Si la probabilitat clínica d’EP és moderada o
alta i la confirmació diagnòstica no es pot obtenir
de forma immediata, s’iniciarà tractament
anticoagulant a l’espera del diagnòstic.
En el cas que se senti indicació per a tractament
trombolític, l’anticoagulació s’iniciarà després
d’aquest.
Per al tractament anticoagulant en la fase aguda
es pot utilitzar HNF o HBPM. La segona ha
demostrat una eficàcia i seguretat similars als de
l’HNF (en una literatura menys extensa que la de
la TVP) i resulta més còmoda per al pacient i el
personal sanitari, ja que no requereix perfusió
endovenosa contínua ni control analític.
Alguns experts consideren l’HNF com al fàrmac
d’elecció en TEP massius.
Hospital Universitari de Bellvitge 2010
Protocol - Diagnosi, profilaxi i tractament del tromboembolisme
HBPM
• S’administra a dosis al voltant de 100 UI anti-
Xa / Kg de pes / 12 h o al voltant de 200 UI
anti-Xa / Kg de pes / 24 h, ajustant-se a les
dosis recomanades per a cada fàrmac.
• En principi, no es considera necessari l’ús de
bol inicial, ja que, a diferència de l’HNF, presenta
escassa afinitat per endotelis i proteïnes
plasmàtiques, però sembla aconsellable
administrar una dosi inicial d’HNF (5.000 UI o
70 UI/Kg endovenós) en pacients amb manifesta
repercussió cardiorespiratòria.
• No requereix control analític per a ajustament
de la dosi (basada sempre en el pes corporal),
excepte en pacients amb pes >100 Kg
o amb insuficiència renal greu. En aquests casos,
el TTPA no és aplicable i la prova que cal
sol·licitar és la valoració de l’activitat anti-Xa,
no disponible en el Laboratori d’Urgències
per la seva major complexitat.
• Es recomana una durada mínima de 7 dies inclòs
el període de tractament mixt amb cumarínics.
• L’administració HBPM a dosis de 50 % - 100 %
de les usades a la fase inicial durant 3 mesos,
pot considerar-se una alternativa al tractament
amb cumarínics en casos en què es
desaconselli l’administració d’aquests.
• En pacients amb càncer actiu i TEV l’HBPM
mantinguda fins als 6 mesos (200 UI antiXa /
kg/dia 1 més seguida de 150 UI antiXa/kg/dia
5 mesos) ha demostrat ser més eficaç que els
antivitamina-k, amb la reducció de prop d’un
50 % de les recurrències.
HNF
• Inici: bolus de 5.000 UI (o 70 UI/Kg) endovenós.
• Manteniment: dosi total diària de 500 UI/Kg,
si és possible per perfusió contínua endovenosa,
mitjançant bomba o, si no, per injecció
discontínua cada 2 h, amb ajustament posterior
de la dosi d’acord amb el valor de la
raó pacient/control del TTPA, amb un marge
terapèutic que, actualment, és de 2 a 3 en
aquest centre.
• Es recomana una durada mínima de 7 dies
inclòs el període de tractament mixt amb cumarínics.
• En els casos en què no sigui possible el
pas immediat a cumarínics (possibilitat
d’exploracions invasives, biòpsies, etc.) es recomana
el pas a heparina càlcica subcutània
cada 12 h, amb les mateixes dosis diàries i
controls que la sal sòdica (per al seu maneig,
vegeu l’Apèndix A).
Tractament de la trombosi venosa i l’embòlia pulmonar