Diagnosi, profilaxi i tractament del ... - Hospital Universitari de Bellvitge

77
Índex
Embolectomia
(embolisme
d’origen cardíac)
En els casos en què es realitzi l’eliminació
quirúrgica de l’èmbol es prosseguirà amb terapèutica
antitrombòtica destinada, inicialment,
a prevenir una complicació trombòtica
local i, posteriorment, per evitar la recidiva de
l’embolisme.
La necessitat i durada del tractament anticoagulant
en les diverses situacions d’embolisme
d’origen cardíac ja ha estat exposada en el capítol
corresponent.
Pauta recomanada
Després de la perfusió de dextrans en el postoperatori
immediat, s’iniciarà anticoagulació
amb heparina a dosis terapèutiques (raó 2-3
del TTPA) seguida de cumarínics amb els nivells
i durada corresponents a la patologia cardíaca
causant de l’embolisme.
Hospital Universitari de Bellvitge 2010
Protocol - Diagnosi, profilaxi i tractament del tromboembolisme
Terapèutica
antitrombòtica en
els procediments
intraarterials en
radiologia vascular
intervencionista
En tots els processos de revascularització arterial,
angioplàstia transluminal percutània
(ATP) o col·locació d’stent (pròtesis cobertes
o no cobertes), i sempre que es facin de forma
programada, es recomana l’administració
d’antiagregants orals. Angioplàstia: AAS 150-
300 mg iniciats, almenys, 24 h abans. Stent:
AAS 300 mg/d iniciat, almenys, 24 h abans i clopidogrel
75 mg/d iniciat, almenys, 48 h abans.
Durant el procediment, s’administraran
5.000 Ul d’HNF i si el procediment s’allarga
s’administraran bols addicionals de 2.500 Ul.
Després del procediment, es recomana retirar
els introductors arterials, aproximadament, a
les 4 h - 6 h de finalitzar-lo (TTPA < 1,5).
En aquells casos en què s’ha produït alguna
complicació del procediment (per exemple, dissecció),
o s’han hagut d’implantar dos stents, o
en pacients amb un risc elevat de trombosi, es
prolongarà l’administració d’HNF de 24 h a 48
h, prèvia retirada dels introductors, controlant
que el TTPA es mantingui entre 2 i 2,5. Com a
alternativa, pot utilitzar-se HBPM (enoxaparina)
1 mg / Kg / 12 h subcutània començant
després de retirats els introductors arterials.
En casos d’angioplàstia, després del procediment,
s’administrarà AAS a dosis de 150/300
mg/d, a llarg termini. En pacients que necessitin
tractament AVK, com ara els portadors de
pròtesis valvulars cardíaques mecàniques, es
reduirà la dosi d’aspirina a 100 mg/dia, mantenint-la
a llarg termini.
En els casos d’stent, s’administrarà AAS a dosis
de 300 mg/d, juntament amb clopidogrel a dosis
de 75 mg/d durant les primeres quatre setmanes.
Després, se suspendrà el clopidogrel i es
pot reduir la dosi d’AAS a 150 mg/d, mantenint-la
indefinidament. En pacients que necessitin tractament
AVK, com ara els portadors de pròtesis
valvulars cardíaques mecàniques, es reduirà, des
del primer mes, la dosi d’aspirina a 100 mg/dia, i la
mantindrem a llarg termini. Durant el primer mes
es mantindrà el valor INR entre 2,0 i 2,5; i tornarem
al marge terapèutic habitual en suspendre el
clopidogrel. En casos de risc embòlic menor, com
ara fibril·lació auricular no valvular sense previ
embolisme, es valorarà la possibilitat de reiniciar
l’anticoagulació passat el primer mes, quan s’hagi
suspès el clopidogrel.
Terapèutica antitrombòtica en altres malalties arterials