CRITERIS LINGÜÍSTICS DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

16.8. La preposició de
La preposició de, que actua com a connector en molts topònims entre
la designació genèrica i la part pròpia, es comporta igual que el genèric
pel que fa a la llengua en què s’usa. Per tant, si el genèric d’un topònim
d’una altra zona lingüística es tradueix al valencià, la preposició de
s’apostrofarà o es contraurà, seguint les nostres normes generals i els
criteris exposats en els punts anteriors.
la serralada del Caucas
el municipi d’O Grove
el camí de la Monterilla
el cap d’Hornos
la serra de l’Ave
la font de Los Cloticos
16.9. Llocs característics i monuments
Hi ha alguns llocs molt coneguts, per la seua transcendència històrica
o pels seus mèrits artístics, que han originat uns noms específics en
valencià que cal usar de manera general en tots els contextos.
el Capitoli
els Camps Elisis
la plaça de Sant Pere
16.10. Topònims inclosos en noms d’entitats
Quan es tracta d’organismes oficials que contenen topònims en la seua
denominació, s’han de traduir si tenen una forma específica tradicional
en valencià.
l’Ajuntament de Lleó
la Junta d’Andalusia
TOPONÍMIA
99