CRITERIS LINGÜÍSTICS DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

En el llenguatge escrit, el sistema de tres graus és usat tradicionalment
en la correspondència o en les comunicacions entre diversos organismes,
quan ens referim a l’àmbit del receptor.
Us envie l’expedient perquè siga tramitat per aqueix servei.
Tanmateix, un ús habitual dels demostratius en la llengua escrita és
aquell en el qual no fan referència a un element per la seua posició
física o temporal respecte als interlocutors, sinó que serveixen per
a referir-se a un element ja mencionat prèviament en el discurs (ús
anafòric) o que esmentarem a continuació (ús catafòric). En aquestes
funcions, les construccions més habituals només distingeixen entre dos
graus de proximitat o llunyania. Per això, en el registre formal escrit
propi de l’Administració (exceptuant el cas de la correspondència o la
comunicació entre organismes) usarem normalment les formes aquest
(i flexió) i aquell (i flexió).
Aquest és el principal objectiu de l’Administració: el servei a
la ciutadania.
El personal funcionari s’integrarà també en una administració
pública diferent de la del seu ingrés mitjançant un concurs
de mèrits, amb els requisits i criteris que regeixen aquest
sistema de provisió de llocs.
Quan les entitats locals de la Comunitat Valenciana no disposen
de la suficient capacitat financera o tècnica, l’Administració
de la Generalitat, d’acord amb el que estableix la normativa
bàsica estatal, cooperarà amb aquelles perquè puguen
realitzar correctament la seua funció.
Pel que fa als demostratius neutres, usarem les formes això i allò amb
els valors anafòric i catafòric característics de la llengua escrita, i també
davant de relatiu.
Allò que em vas dir és cert.
34