CRITERIS LINGÜÍSTICS DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

Recommendations

Info

4. FORMACIÓ <strong>DE</strong>L PLURAL 4.1. Mots acabats en -sc, -st, -xt i -ig Com a norma general, són preferibles les formes de plural en -os a les acabades en -s en les paraules que en singular acaben en -sc, -st, -xt i -ig: discos, gustos, textos, rojos, etc. Excepcionalment, però, cal considerar preferibles les formes de plural en -s en el mots raigs i tests (‘proves’), així com en alguns termes científics, generalment pertanyents a la biologia, com protists, protoctists, blasts (i compostos: caliptoblasts, gimnoblasts, etc.), cists (i compostos: aerocists, sarcocists, etc.), i plasts (i compostos: amiloplasts, leucoplasts, etc.). 4.2. Plurals d’alguns mot acabats en -e àtona En les paraules que acaben en -e àtona, són preferibles les terminacions en -s a -ns per a formar el plural: homes, joves, raves, marges, etc. 4.3. Noms de dinasties i cognoms Pel que fa a les dinasties, algunes se solen usar en plural (els Àustries, els Borbons, els Trastàmares, etc.); i altres, en singular (els Borja, els Estuard, els Romanov, els Tudor, etc.). Pel que fa als cognoms, si s’utilitzen per a referir-se a diverses persones d’una mateixa família, el més habitual és mantindre’n la forma originària (els March, els Trénor) i no pluralitzar. FORMACIÓ <strong>DE</strong>L PLURAL 23
4.4. Plural de paraules compostes 4.4.1. Compostos soldats o units amb guionet El plural d’aquests mots es forma afegint el morfema distintiu al segon element. altaveu blanc-i-blau curtcircuit llargmetratge nou-ric pasdoble pit-roig riba-roger altaveus blanc-i-blaus curtcircuits llargmetratges nou-rics pasdobles pit-rojos riba-rogers 4.4.2. Compostos amb dos substantius separats Quan els dos substantius formants del compost s’escriuen separadament, el plural es forma afegint el morfema distintiu corresponent al primer element del compost i deixant invariable el segon. camió cisterna decret llei hora punta camions cisterna decrets llei hores punta 4.4.3. Compostos amb un adjectiu i un substantiu separats El plural d’aquests mots es forma afegint el morfema de plural als dos elements. baix relleu guàrdia civil baixos relleus guàrdies civils 24
Page 1: CRITERIS LINGÜÍSTICS DE L’ADMIN
Page 5 and 6: © Generalitat Valenciana Elaboraci
Page 7 and 8: 5. FORMACIÓ DEL FEMENÍ...........
Page 9 and 10: 14. PREPOSICIONS...................
Page 11 and 12: 19.1.2. Tots els substantius i adje
Page 13 and 14: tius. El pas del temps, juntament a
Page 16 and 17: 1. APOSTROFACIÓ 1.1. Abreviacions
Page 18: 1.4. Xifres Cal apostrofar l’arti
Page 22 and 23: 3. L’ARTICLE NEUTRE Pel que fa a
Page 26: 4.5. Plural de paraules estrangeres
Page 29 and 30: cirurgià doctorand empresari magis
Page 32: 6. PRONOMS Pel que fa al pronom feb
Page 35 and 36: En el llenguatge escrit, el sistema
Page 38 and 39: 8. POSSESSIUS: ÚS I ABÚS En certs
Page 40: En aquest capítol estudiarem els d
Page 43 and 44: 9.3. Expressions numèriques: conve
Page 45 and 46: 9.3.2. L’ús del punt 9.3.2.1. Qu
Page 47 and 48: substantiu, i uns quants, unes quan
Page 49 and 50: 11.2. Verbs incoatius Les formes qu
Page 51 and 52: Teixir Present d’indicatiu Presen
Page 53 and 54: Per a les formes auxiliars del perf
Page 55 and 56: Dir Imperfet d’indicatiu 1 deia 2
Page 57 and 58: Traure Present d’indicatiu Imperf
Page 59 and 60: Verb cosir Present d’indicatiu Pr
Page 61 and 62: Verb fényer (cont.) Imperfet de su
Page 63 and 64: Verb nàixer Present d’indicatiu
Page 65 and 66: Verb pertànyer (cont.) Imperfet de
Page 67 and 68: 11.10. El verb ser És preferible l
Page 69 and 70: 12.1.3. El verb haver-hi S’ha de
Page 71 and 72: 13.3. Adverbis en -ment En els caso
Page 74 and 75:
14. PREPOSICIONS 14.1. La preposici
Page 76 and 77:
En les cèl·lules eucariotes l’A
Page 78 and 79:
Els noms dels dies de la setmana no
Page 80 and 81:
Igualment, quan ens referim a una d
Page 82 and 83:
Passem sempre pel corredor per a ar
Page 84 and 85:
La multa per aparcar malament és d
Page 86 and 87:
Evidentment, podem trobar en una ma
Page 88 and 89:
15. LÈXIC 15.1. Doblets nominals E
Page 90 and 91:
text i, per tant, funcionen com un
Page 92 and 93:
16. TOPONÍMIA 16.1. Municipis i en
Page 94 and 95:
CIUTATS Florència i no Firenze la
Page 96 and 97:
16.5.2. Excepcions a) En la nostra
Page 98 and 99:
16.6.2. Topònims no adaptats Els a
Page 100 and 101:
16.8. La preposició de La preposic
Page 102 and 103:
17. ABREVIACIONS Les abreviacions s
Page 104 and 105:
18. TRACTAMENTS 18.1. Vós/Vosté L
Page 106 and 107:
a les formes dobles. En definitiva,
Page 108 and 109:
4.1. L’ús de formes genèriques
Page 110 and 111:
c) El mot persona és un substantiu
Page 112 and 113:
Les sol·licituds que es presenten
Page 114:
Si la forma femenina i la masculina
Page 117 and 118:
acceptació acord addenda aplicaci
Page 119 and 120:
El Tractat de funcionament de la Un
Page 121 and 122:
L’acta núm. 12 de la mesa sector
Page 123 and 124:
La publicació del text refós d’
Page 125 and 126:
En els noms d’institucions o esta
Page 127 and 128:
Les relacions entre l’Administrac
Page 129 and 130:
el Premi Nobel de física el Premi
Page 131 and 132:
20.3. Eines lexicogràfiques i term
show all

CRITERIS LINGÜÍSTICS DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?