CRITERIS LINGÜÍSTICS DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

5. FORMACIÓ DEL FEMENÍ
5.1. Noms amb sufixos de derivació
5.1.1. Noms invariables
Hi ha una sèrie de sufixos que són invariables, com -aire, -al, -ança, -ar,
-ble, -ense, -euta, -ista, -metra, -nauta, -pata, etc., de manera que en les
paraules acabades amb alguna d’aquestes terminacions es marca el
gènere amb el determinant (article, demostratiu, indefinit, quantitatiu,
etc.) masculí o femení.
un guixaire
el fiscal
un ordenança
un auxiliar
el comptable
el forense
el fisioterapeuta
el periodista
el geòmetra
un astronauta
un homeòpata
una guixaire
la fiscal
una ordenança
una auxiliar
la comptable
la forense
la fisioterapeuta
la periodista
la geòmetra
una astronauta
una homeòpata
5.1.2. Noms variables
D’altres sufixos, però, presenten formes variables per a indicar explícitament
el masculí i el femení, com ara -à/-ana, -and/-anda, -ari/-ària,
-at/-ada, -atre/-atra, -cur/-cura, -er/-era, -gog/-goga, -graf/-grafa, -í/-ina
(o -í/-ïna), -iu/-iva, -leg/-loga, -nom/-noma, -or/-ora, -sof/-sofa, etc.
FORMACIÓ DEL FEMENÍ
27