CRITERIS LINGÜÍSTICS DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

i quan afegeixen un significat o un matís semàntic nou al corpus tradicional
d’aquesta.
Per exemple: bulevard, casset, còctel, còmic, disquet, elit, escàner, esmòquing,
espagueti, esquaix, esprint, estàndard, estatus, estrés, fúting,
gasoil, làser, líder, lísing, màster, pàrquing, pòster, ral·li, rècord, rugbi,
tòner, xandall, xec, xip, xou...
Aquests mots adaptats es comporten ortogràficament com qualsevol
altra paraula de la llengua receptora: s’escriuen en redona dins d’un
text i se sotmeten a les regles usuals de pronúncia, d’accentuació i
d’apostrofació. Per exemple, en els mots que tenien en la llengua original
h aspirada, aquesta h deixa de pronunciar-se i l’article i la preposició
que els acompanyen s’apostrofa.
Han format un equip d’handbol.
Igualment: l’hàmster, l’handicap, l’hoquei, etc.
15.3.2. Estrangerismes no adaptats
Els mots no adaptats, que mantenen intacta la forma gràfica que presenten
en la llengua originària i, o bé no apareixen en els diccionaris
i repertoris terminològics (en particular, en el Diccionari normatiu valencià
o en el Portal Terminològic Valencià de l’Acadèmia Valenciana
de la Llengua), o bé hi tenen la marca d’estrangerisme, s’escriuen en
cursiva. Tanmateix, s’escriuen amb minúscula, independentment de la
seua forma en la llengua original.
És especialista en bossa nova, però també li agrada el rockand-roll.
No obstant això, en textos especialitzats en què algunes d’aquestes
paraules s’usen com a terme habitual, es poden escriure en redona.
En canvi, en els mots alemanys no incorporats de manera general al
sistema que expressen un concepte o una idea particular introduïts en el
88