CRITERIS LINGÜÍSTICS DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

Els substantius que indiquen una acció verbal requereixen normalment
complements que representen el subjecte o els complements que tindria
el verb corresponent. Aquests complements poden ser substituïts, de
vegades, per un possessiu. El possessiu és plenament correcte quan el
referent és una persona o quan el complement que representa faria el
paper de subjecte del verb equivalent (possessiu subjectiu).
Algunes de les veus més autoritzades en la teoria de l’art
contemporani han passat per l’IVAM i han compartit amb el
públic el seu pensament i les seues investigacions artístiques
[les veus més autoritzades és el referent dels possessius i
faria de subjecte de pensar i de investigar].
La lingüística històrica estudia l’origen de les paraules i la seua
evolució en el temps [= l’evolució de les paraules].
La vostra reclamació serà atesa tan prompte com siga possible
[el referent és una persona].
En canvi, és preferible evitar el possessiu de cosa i objectiu (és a dir,
aquell que representa objectes o entitats no animades que farien de
complement directe del verb equivalent), sobretot en fórmules fixes
del llenguatge administratiu o quan poden ser fàcilment substituïts per
altres construccions.
Aquesta llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada en el
DOGV [millor que: ...de la seua publicació...].
Contra el present acte es podrà interposar un recurs de
reposició a partir que es notifique [millor que: ...de la seua
notificació...].
El museu de Bagdad contenia tresors d’incalculable valor.
La destrucció d’aquest museu [o: d’aquests tresors] va
comportar una pèrdua irreparable per a la humanitat [millor
que: ...La seua destrucció...].
38