CRITERIS LINGÜÍSTICS DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

Recommendations

Info

15. LÈXIC 15.1. Doblets nominals En els casos de doblets gràfics, usarem les formes valencianes consolidades per la tradició gramatical. — Alternança tl/tll. Escriurem amb tl els mots tradicionals com ametla, batle, bitla, butla, guatla, motle, vetla (i vetlar)... En canvi, escriurem amb tll: bitllet, butlletí, ratlla, rotlle (o rotllo, rogle). — Alternança e/o. Preferirem les formes amb e: fenoll, genoll, redó, restoll... — Alternança e/i. Usarem les formes amb e dels derivats en -eixement: naixement, coneixement, creixement... Són correctes i preferibles les formes cementeri i mànega. — Altres mots. Són preferibles les formes carabassa, caragol, cartó i murta. En canvi, mantindrem la distinció entre ordre (m. i f. ordenació, manament) i orde (m. institució). — Són correctes i preferibles les variants arxipèlag, bàlsam, estómac, nàufrag... 15.2. Doblets verbals Alternança a/e. Escriurem amb a: arrancar, jaure, llançar, nadar, nàixer, traure, xarrar... En canvi: amerar. 15.3. Terminologia 15.3.1. Estrangerismes adaptats Molts mots provinents d’altres llengües s’adapten ortogràficament i fonèticament quan esdevenen habituals entre els usuaris de la llengua LÈXIC 87
i quan afegeixen un significat o un matís semàntic nou al corpus tradicional d’aquesta. Per exemple: bulevard, casset, còctel, còmic, disquet, elit, escàner, esmòquing, espagueti, esquaix, esprint, estàndard, estatus, estrés, fúting, gasoil, làser, líder, lísing, màster, pàrquing, pòster, ral·li, rècord, rugbi, tòner, xandall, xec, xip, xou... Aquests mots adaptats es comporten ortogràficament com qualsevol altra paraula de la llengua receptora: s’escriuen en redona dins d’un text i se sotmeten a les regles usuals de pronúncia, d’accentuació i d’apostrofació. Per exemple, en els mots que tenien en la llengua original h aspirada, aquesta h deixa de pronunciar-se i l’article i la preposició que els acompanyen s’apostrofa. Han format un equip d’handbol. Igualment: l’hàmster, l’handicap, l’hoquei, etc. 15.3.2. Estrangerismes no adaptats Els mots no adaptats, que mantenen intacta la forma gràfica que presenten en la llengua originària i, o bé no apareixen en els diccionaris i repertoris terminològics (en particular, en el Diccionari normatiu valencià o en el Portal Terminològic Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua), o bé hi tenen la marca d’estrangerisme, s’escriuen en cursiva. Tanmateix, s’escriuen amb minúscula, independentment de la seua forma en la llengua original. És especialista en bossa nova, però també li agrada el rockand-roll. No obstant això, en textos especialitzats en què algunes d’aquestes paraules s’usen com a terme habitual, es poden escriure en redona. En canvi, en els mots alemanys no incorporats de manera general al sistema que expressen un concepte o una idea particular introduïts en el 88
Page 1:
CRITERIS LINGÜÍSTICS DE L’ADMIN
Page 5 and 6:
© Generalitat Valenciana Elaboraci
Page 7 and 8:
5. FORMACIÓ DEL FEMENÍ...........
Page 9 and 10:
14. PREPOSICIONS...................
Page 11 and 12:
19.1.2. Tots els substantius i adje
Page 13 and 14:
tius. El pas del temps, juntament a
Page 16 and 17:
1. APOSTROFACIÓ 1.1. Abreviacions
Page 18:
1.4. Xifres Cal apostrofar l’arti
Page 22 and 23:
3. L’ARTICLE NEUTRE Pel que fa a
Page 24 and 25:
4. FORMACIÓ DEL PLURAL 4.1. Mots a
Page 26:
4.5. Plural de paraules estrangeres
Page 29 and 30:
cirurgià doctorand empresari magis
Page 32:
6. PRONOMS Pel que fa al pronom feb
Page 35 and 36:
En el llenguatge escrit, el sistema
Page 38 and 39: 8. POSSESSIUS: ÚS I ABÚS En certs
Page 40: En aquest capítol estudiarem els d
Page 43 and 44: 9.3. Expressions numèriques: conve
Page 45 and 46: 9.3.2. L’ús del punt 9.3.2.1. Qu
Page 47 and 48: substantiu, i uns quants, unes quan
Page 49 and 50: 11.2. Verbs incoatius Les formes qu
Page 51 and 52: Teixir Present d’indicatiu Presen
Page 53 and 54: Per a les formes auxiliars del perf
Page 55 and 56: Dir Imperfet d’indicatiu 1 deia 2
Page 57 and 58: Traure Present d’indicatiu Imperf
Page 59 and 60: Verb cosir Present d’indicatiu Pr
Page 61 and 62: Verb fényer (cont.) Imperfet de su
Page 63 and 64: Verb nàixer Present d’indicatiu
Page 65 and 66: Verb pertànyer (cont.) Imperfet de
Page 67 and 68: 11.10. El verb ser És preferible l
Page 69 and 70: 12.1.3. El verb haver-hi S’ha de
Page 71 and 72: 13.3. Adverbis en -ment En els caso
Page 74 and 75: 14. PREPOSICIONS 14.1. La preposici
Page 76 and 77: En les cèl·lules eucariotes l’A
Page 78 and 79: Els noms dels dies de la setmana no
Page 80 and 81: Igualment, quan ens referim a una d
Page 82 and 83: Passem sempre pel corredor per a ar
Page 84 and 85: La multa per aparcar malament és d
Page 86 and 87: Evidentment, podem trobar en una ma
Page 90 and 91: text i, per tant, funcionen com un
Page 92 and 93: 16. TOPONÍMIA 16.1. Municipis i en
Page 94 and 95: CIUTATS Florència i no Firenze la
Page 96 and 97: 16.5.2. Excepcions a) En la nostra
Page 98 and 99: 16.6.2. Topònims no adaptats Els a
Page 100 and 101: 16.8. La preposició de La preposic
Page 102 and 103: 17. ABREVIACIONS Les abreviacions s
Page 104 and 105: 18. TRACTAMENTS 18.1. Vós/Vosté L
Page 106 and 107: a les formes dobles. En definitiva,
Page 108 and 109: 4.1. L’ús de formes genèriques
Page 110 and 111: c) El mot persona és un substantiu
Page 112 and 113: Les sol·licituds que es presenten
Page 114: Si la forma femenina i la masculina
Page 117 and 118: acceptació acord addenda aplicaci
Page 119 and 120: El Tractat de funcionament de la Un
Page 121 and 122: L’acta núm. 12 de la mesa sector
Page 123 and 124: La publicació del text refós d’
Page 125 and 126: En els noms d’institucions o esta
Page 127 and 128: Les relacions entre l’Administrac
Page 129 and 130: el Premi Nobel de física el Premi
Page 131 and 132: 20.3. Eines lexicogràfiques i term
show all

CRITERIS LINGÜÍSTICS DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?