CRITERIS LINGÜÍSTICS DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

17. ABREVIACIONS
Les abreviacions són una expressió genèrica per a referir-se a qualsevol
classe de reducció en la representació gràfica d’una paraula.
Les abreviacions més habituals són:
a) les abreviatures, per mitjà de les quals una paraula o grup de paraules
es representen amb menys lletres de les que els corresponen;
b) els símbols, que són abreviacions científiques o tècniques;
c) les sigles, que són abreviacions formades amb les inicials o més
lletres de les paraules que formen un enunciat o un sintagma, i que
s’escriuen amb majúscules.
Les abreviatures es poden formar bàsicament de dues maneres:
a) Per truncament, suprimint la part final de la paraula: av. av[inguda],
dir. dir[ector], tel. tel[èfon].
Per a formar-les, el tall s’ha de fer deixant fora la vocal de la síl·laba per
on es fa el truncament; per això, una abreviació com *intro., en lloc de
intr., per a introducció, és incorrecta.
b) Per contracció, conservant una part del principi i del final de la paraula:
pta. p[or] ta.
Com a norma general, les abreviatures porten els accents que els corresponen
i un punt al final, però no els símbols ni les sigles, les quals
tampoc porten punt entre les lletres que les formen.
Però
dl., pàg., pl., av.
kg, m, €, DNI, SL, RD, NIF
ABREVIACIONS
101