CRITERIS LINGÜÍSTICS DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

tius. El pas del temps, juntament amb la superposició de la virtualitat
a la realitat com a conseqüència de la consolidació de la societat de
la informació, d’una banda, i l’increment del nombre de professionals
que fan servir el valencià en àmbits altament especialitzats i qualificats,
de l’altra, ens situen en un panorama ben diferent del de fa vint anys.
Aquest nou paisatge, on les tecnologies de la informació i de la comunicació
plantegen reptes cada dia, requereix precisament ser abordat
amb aquella ductilitat que es preveia necessària fa dues dècades.
En aquella proposta precedent s’apostava ja per l’assoliment de «la màxima
eficàcia comunicativa entre els parlants», tal com hem indicat. En
la mateixa línia, i tenint en compte tant l’abast de l’Administració de la
Generalitat del segle xxi com la diversitat d’institucions, d’organismes
i de serveis que la integren, hem maldat per trobar-hi l’equilibri entre
la comunicabilitat i la formalitat amb què l’Administració pública s’ha
de relacionar amb la ciutadania.
Amb aquesta voluntat, la Direcció General de Política Lingüística i Gestió
del Multilingüisme va encarregar a un grup de tècnics lingüístics la
redacció del primer esborrany dels criteris lingüístics, que posteriorment
foren sotmesos a la consideració de les institucions següents:
· Universitat de València
· Universitat d’Alacant
· Universitat Jaume I de Castelló
· Universitat Politècnica de València
· Universitat Miguel Hernández d’Elx
· Corts Valencianes
· Consell Jurídic Consultiu
· Diputació de València
· Diputació d’Alacant
· Diputació de Castelló
· Federació Valenciana de Municipis i Províncies
· Ajuntaments de València, Alacant, Castelló, Elx, Torrent, Gandia,
Alcoi i Sagunt.
12