CRITERIS LINGÜÍSTICS DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

c) El mot persona és un substantiu i com a tal pot acceptar els complements
usuals dels substantius: adjectiu, oració de relatiu i sintagma
preposicional. En canvi, és poc adequat usar com a complement un altre
substantiu, ja que es formaria un compost o una aposició inusual: *la
persona funcionària, *la persona becària, etc.
Per tant, quan no siga possible l’ús d’una forma genèrica o d’un substantiu
col·lectiu, haurem d’utilitzar el masculí genèric en els casos en què
expressa un concepte, una idea més abstracta, o quan no es refereix a
una persona concreta, especialment si s’usa en plural.
Dirigiu-vos al departament d’atenció al client.
Els nostres grups d’interés són: clients, proveïdors, treballadors,
accionistes, etc.
Haureu de canviar el vostre perfil d’usuari.
4.1.2. Formes genèriques per a noms de professions, titulacions i càrrecs
Es pot fer servir l’acció, la funció, l’organisme o la unitat administrativa
en compte de la persona.
Cal dirigir-se a la Intervenció Delegada [en lloc de: Cal dirigir-se
a l’interventor delegat].
Candidatura a la presidència [en lloc de: Candidatura a president].
Formació en emprenedoria [en lloc de: Formació d’emprenedor].
Com a límits d’aquest recurs, cal considerar que el nom d’un organisme
o unitat administrativa no sempre pot substituir la forma concreta referida
a la persona: per exemple, no sempre es pot substituir jutge per
jutjat perquè no són termes equivalents.
A més, s’ha de tindre en compte que alguns documents administratius,
com les instàncies i els oficis, s’han de dirigir a l’òrgan, centre o unitat
administrativa i no al càrrec ni a la persona que l’exerceix en un moment
concret.
TRACTAMENTS
109