CRITERIS LINGÜÍSTICS DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

a les formes dobles. En definitiva, alguns recursos poden funcionar en
uns textos i contextos, però no en uns altres.
Les precisions, recomanacions i pautes que proposem a l’hora de fer
servir un llenguatge igualitari són:
1. Distingir dos usos discriminatoris centrals en el llenguatge, que cal
evitar:
1.1. L’ús sexista, que és el que menysté o desvalora les dones.
els metges i les infermeres d’aquella clínica
1.2. L’ús androcèntric, que és el que invisibilitza o fa difícil d’imaginar
la presència o l’actuació de les dones en un àmbit concret.
A la Fira acudeixen principalment homes de negocis.
Relacionats amb els dos usos que acabem d’esmentar, se’n poden identificar
tres casos més que cal abordar perquè contribueixen a una discriminació
que es pot evitar fàcilment:
a) El salt semàntic
Es produeix quan es fa servir una forma masculina suposadament com
a genèrica, però una referència posterior invalida aquest valor genèric,
amb la qual cosa es crea un enunciat ambigu.
Els empleats estan invitats a un vi d’honor. Hi poden acudir
amb les dones [que s’hauria de substituir per: Els empleats
estan invitats a un vi d’honor. Hi poden acudir acompanyats].
b) La denominació sexuada
Té lloc quan els homes són denominats per la professió, l’estatus social
o la nacionalitat, mentre que de les dones es destaca el sexe o la
dependència de l’home.
L’empresa indemnitzarà cinc treballadors: tres dones i dos advocats.
TRACTAMENTS
105