CRITERIS LINGÜÍSTICS DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

d) Quan no depén directament del verb, sinó d’un substantiu, adjectiu,
quantitatiu, etc., amb els valors indicats de finalitat o destinació.
Aquesta oportunitat és massa bona per a deixar-la perdre.
És un requisit necessari per a optar a la plaça.
Ha oblidat les pastilles per a dormir.
No guanya prou diners per a pagar el lloguer.
Tinc una ploma molt útil per a escriure ràpidament.
e) Quan el subjecte del verb principal és inanimat.
El far il·lumina la badia per a protegir la seguretat dels vaixells.
Els automòbils porten les rodes ratllades per a evitar relliscades.
14.5.2. Ús de per
Davant d’infinitiu, usarem per quan el complement expressa causa, o
bé causa i finalitat alhora, com en els casos següents:
a) Quan el complement que conté el verb en infinitiu expressa el motiu o
mòbil de l’acció del verb principal. L’acció expressada pel verb principal
ha de ser marcadament voluntària.
A les sis serem tots a casa per rebre els forasters.
He anat al poble per veure el meu pare.
He posat un quadre per tindre content el director.
Passem sempre pel corredor per no despertar els xiquets.
S’ha posat malalta per no haver de fer l’examen.
Treballa per fer-se ric.
Va fer ràpidament la faena per anar-se’n a esmorzar.
b) Quan es tracta d’un complement circumstancial de causa, o un complement
d’un substantiu que expressa causa pura.
82