01.06.2013 Views

vocavolario italiano-friulano - Gotart Mitri

vocavolario italiano-friulano - Gotart Mitri

vocavolario italiano-friulano - Gotart Mitri

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

di, supâ, tetâ: questo film l’ho assaporato fino<br />

alla fine, chest film lu ai gjoldût fintremai<br />

ae fin.<br />

assassinamento sm sassina ment.<br />

assassinare vtr 1 sassinâ, copâ 2 (fig) scjanâ.<br />

assassinio sm 1 sassinament, maçalizi, co parie<br />

(f) 2 (fig) porcarie: è stato un ~ togliergli quel<br />

posto, e je stade une porcarie gjavâi chel<br />

puest.<br />

assassino sm (anche fig) sassin ~ di strada, ladron<br />

# agg sassin: è stata una mossa assassina,<br />

e je stade une mosse sassine.<br />

assatanato agg insatanât.<br />

asse sm 1 (geom) as: l’ ~ di rotazione è cambiato,<br />

l’as di rotazion al è gambiât 2 (mecc) mêl, as<br />

3 (di ruota) as, cjarpint # sf (tavola di legno)<br />

bree: servono ancora tre assi per il pavimento,<br />

a coventin ancjemò trê breis pal paviment <br />

asse terrestre, as terestri; ~ da stiro, bree di<br />

sopressâ; ~ per lavare, lavadôr (m); ~ ereditario,<br />

patrimoni.<br />

assecondare vtr 1 dâ seont, seondâ, secondâ,<br />

seguitâ, lâ incuintri: ho sempre assecondato le<br />

sue idee, o ai simpri seondât lis sôs ideis 2<br />

(esaudire) seondâ, cordâ: ci asseconda in tutto,<br />

nus dà seont in dut.<br />

assedersi vpron stafarîsi.<br />

assediare vtr 1 assediâ: le truppe assediarono il<br />

palazzo, lis trupis a assediarin il palaç 2 (importunare)<br />

tormentâ: mi assedia con le sue<br />

domande, mi tormente cu lis sôs domandis.<br />

assedio sm assedi, bloc: hanno rotto l’ ~ dopo un<br />

mese, a àn rot l’assedi dopo un mês stringere,<br />

cingere in ~ , strenzi, sierâ in assedi.<br />

assegnamento sm (fiducia) fidance (f) fare ~<br />

su qlcu, su qlco, fâ stât, fâ calcul su un, su<br />

alc.<br />

assegnare vtr 1 (riconoscere, attribuire) assegnâ:<br />

le hannoo assegnato la pensione, i àn assegnât<br />

la pension 2 (destinare) destinâ: è stato assegnato<br />

alla nostra squadra, al è stât destinât ae<br />

nestre scuadre 3 (conferire) assegnâ, conferî:<br />

gli assegnano la laurea ad honorem, i conferissin<br />

la lauree ad honorem.<br />

assegnatario sm assegnatari.<br />

assegnazione sf assegnazion.<br />

assegno sm assegn: ti pago con un ~ , ti pai cuntun<br />

assegn ~ in bianco, assegn in blanc; ~<br />

al portatore, assegn al puartadôr; ~ scoperto,<br />

73<br />

assegn scuviert; ~ sbarrato, assegn tressât; libretto<br />

degli assegni, libret dai assegns; staccare<br />

un ~ , fâ un assegn, stacâ un assegn.<br />

assemblare vtr meti dongje: il motore è stato assemblato<br />

a Milano, il motôr al è stât metût<br />

dongje a Milan.<br />

assemblea sf assemblee: l’ ~ pubblica è stata convocata<br />

alle ore 16.00, l’assemblee publiche e<br />

je stade clamade dongje a lis cuatri dopomisdì<br />

~ di classe, assemblee di classe; ~ di<br />

condominio, assemblee di condomini.<br />

assembramento sm fulugne (f), fuligate (f): davanti<br />

alla fabbrica c’era un ~ di gente, denant<br />

de fabriche e jere une fulugne di int piccolo<br />

~ , bossul.<br />

assembrarsi vpron dâsi dongje, intro pâsi.<br />

assennatezza sf judizi (m), sa vietât, cundizion,<br />

sintiment (m): quello che fa, lo fa con ~ , ce<br />

ch'al fâs, lu fâs cun judizi.<br />

assennato agg judiziôs, savi: è stata une decisione<br />

assennata, e je stade une decision savie.<br />

assenso sm consens.<br />

assente agg 1 assent: era ~ per malattia, al jere<br />

assent par malatie 2 (distratto) distrat: mi<br />

ascoltava, ma era ~ , mi scoltave, ma al jere<br />

distrat # sm assent: gli assenti non hanno diritto<br />

di parlare, i assents no àn il dirit di fevelâ.<br />

assenteismo sm assenteisim.<br />

assentimento sm consintiment, laut.<br />

assentire vtr consintî, cordâ.<br />

assenza sf assence: quest’anno ho fatto poche assenze,<br />

chest an o ai fat pocjis assencis in ~ di,<br />

in mancjance di.<br />

assenzio sm (bot) sinç ~ al pino, sinç di mont.<br />

asserire vtr contindi, afermâ, sostignî: asserisce<br />

che non è stato lui, al contint che nol è stât<br />

lui.<br />

asserragliarsi vpron inclostrâsi.<br />

assessorato sm assessorât.<br />

assessore sm assessôr.<br />

assestamento sm asset, sestament, assestament.<br />

assestare vtr 1 sestâ, comedâ, ju stâ, rangjâ, regolâ:<br />

devo ~ il mio orologio, o ai di regolâ il<br />

gno orloi 2 (affibbiare) molâ: gli assestò un<br />

pugno in faccia, i molà un pugn inte muse 3<br />

(un sacco e sim) sentâ.<br />

assestarsi vrifl sestâsi, rego lâsi, comedâsi.<br />

assetato agg 1 (fig) bramôs, seneôs: è un bambi-

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!