Experiències innovadores a l'aula - Societat Balear de ...

esolució de problemes i exercicis de plantejament.
L‟objectiu d‟aquesta sessió és que l‟alumnat plantegi les fases de resolució de problemes.
El treball es realitzarà en petit grup, 2 o 3 alumnes, i després es posarà en comú en gran grup, per
arribar a unes conclusions que després tots tenguem en compte.
Es pretén treballar aquesta resolució tant des del punt de vista del que ha de fer l‟alumne per
resoldre un problema, del que ha de presentar al professorat o als companys per a què la resolució
pugui ser entesa i també per a què pugui ser avaluada correctament.
Sessió 2 a 4: Es plantejaran diversos problemes per resoldre al llarg de la classe. La resolució es
realitzarà en petit grup. Es pretén que les conclusions de la sessió anterior siguin les que marquin el
ritme de feina de les sessions posteriors. Jo aniré controlant com avança cada un dels grups, passant
a ser oient dels seus comentaris i intervenint en els moments que consideri oportuns per donar la
informació que consideri necessària. En el moment en que cada grup arribi a les conclusions finals
es posaran en comú en gran grup. Si algun dels grups que “atascat” en algun problema, es pot
reagrupar l‟alumnat per donar agilitat als raonaments. Vaig optar per això i no per ser jo directament
qui donàs segons quines ajudes, per poder afavorir en treball en grup, la interacció, la discussió i
també la reflexió individual.
Sessió 5: Posada en comú dels resultats obtinguts en les activitats anteriors i avaluació dels
resultats. Avaluació de la unitat realitzada. Comentar amb l‟alumnat la metodologia de la unitat
(treball en grup), les activitats realitzades, les conclusions de la primera sessió i la seva aplicació al
llarg del curs.
3. Explicació de l'experiència pràctica i resultats de l'experiència.
Sessió 1: Un cop plantejada l‟activitat que es duria a terme, es va demanar a l‟alumnat que pensàs
en petit grup quines són les passes que segueixen per resoldre un problema. Es va demanar que les
escrivissin en el seu quadern, amb el detall necessari per a què algú que no hagués resolt mai
problemes les pogués aplicar.
Conclusions de la sessió 1: en la primera posada en comú es va veure que l‟alumnat es bota la
segona de les fases de Polya. De fet, no pens que la deixin, però que la seva realització es fa de
manera inconscient.
Es va treballar amb el tot el grup aquest punt, així com la darrera de les fases, en la qual es raona
sobre la veracitat de la solució obtinguda i l‟acord amb les condicions plantejades.
Quan es varen haver establert les quatre fases, vàrem tornar a la segona d‟elles, per poder esbrinar
quines estratègies aplicaven ells a l‟hora de resoldre problemes. Aquí crec que és on es va veure
clarament que a l‟hora de fer matemàtiques l‟alumnat resol els problemes segons el que s‟està
treballant en aquell moment a classe, ja que nosaltres ho plantejam també així. El seu ventall
d‟estratègies és molt reduït, i la seva identificació encara és més complicada.
També vaig poder veure que a l‟hora de que ells parlin de matemàtiques no els és gens fàcil. Poden
aplicar el procediment, del qual de vegades no saben com anomenar-lo o no ho recorden, però
contar-ho amb paraules els és complicat.
Això va fer que em replantejàs les sessions programades i optàs per fer alguna sessió de
comunicació matemàtica, amb activitats que havia realitzat amb el grup de primer d‟ESO. En vàrem
fer dues.
Sessió 2: comunicació verbal a les matemàtiques i de matemàtiques. Les activitats que vàrem fer les
73