K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

Pàl·lids de terror els assassins del qui ha estat just,
pàl·lida la glòria que tornarà jove el blau del cel…!
Veniu amb mi, tots, a desvetllar cementiris!
103
Les llunyanies (p. 104-105)
a) Destrieu, d’una banda, totes les referències al terror que hi ha en el poema i, de
l’altra, les que hi ha a l’esperança.
b) Expliqueu per escrit el sentit que creieu que Amat-Piniella dóna al fet de
desvetllar cementiris.
10. En un altre moment de la novel·la es fa referència a les contínues reunions de la
Internacional Comunista en miniatura. Cerqueu informació sobre el referent històric
que s’amaga al darrere d’aquesta denominació i indiqueu el perquè de la seva
utilització pel que fa als presos del camp.
11. Per a la convocatòria d’una d’aquestes reunions –en les quals l’Emili es manté al
marge–, el grup polític reunit al kommando August rep el nom d’Estat Major de l’Exèrcit
desarmat. Llegiu el fragment següent i responeu les qüestions que vénen a
continuació:
«Avui, l’August vol reunir l’Estat Major una altra vegada. Les forces vives del
camp. És que la treva ja ha durat prou? La lluita va durar un any: 43-44. Dos
números que representen dotze mesos de neguits endebades. Cada dia una
preocupació artificial nova. Afortunadament, la relació és també inversa. Cada
preocupació nova va ésser un dia. Temps. I els aliats van desembarcar, i la
guerra s’acaba. Ara, un mes de preparatius guerrers. Tan ridícul com la lluita
política. “Govern d’Unió Nacional” i Exèrcit. “Estat Major del Kommando August”.
Jo en sóc el cap d’Informació. Les picabaralles el fastiguejaven, l’August,
després d’un any. La treva era una sensació nova. “Cal que estiguem a punt per
a afrontar els esdeveniments amb decisió”. Sí, una cosa així va dir: “Units tots,
organitzats militarment, podem ésser l’eix de la revolta armada contra els
alemanys en derrota” […]»
«[...] Què voldrà l’August? Ell parlarà i els altres assentiran. Els comunistes diran
que llur representació és personal. Castro és ben poca cosa; no farà pas
carrera… Llavors de les filípiques anticomunistes de l’August, Castro estava
esverat. El partit de la “casa gran” anava ben mal informat, quan posava llenya al
foc. Creuen que amb l’agitació política fan adeptes. I, en aquest cas, van servir
de joguines de l’August. El metge no fou gaire més hàbil que Castro. L’August el
va assenyalar un dia com a dirigent comunista i l’altre hi va trobar gust. Vanitats.
I ganes de barallar-se pel plaer de la batalla. Els veritables enemics, els
alemanys, són inassolibles; cal trobar l’Ersatz, dividir-se en Montaguts i Capulets,
i a bregar… Aquest darrer mes, la cosa encara fa riure més. Govern de
concentració nacional i Exèrcit amb Infanteria, Artilleria, Enginyers… Tothom
quadrat! Aquesta vegada l’enemic és el veritable, els alemanys. Ja és un guany!
Què voldrà avui l’August? Complicar més les coses?» (XV, 391-393)
a) Expliqueu el sentit exacte amb què s’usa l’expressió les forces vives del camp,
tenint en compte el context.
b) El fragment forma part de la descripció escrita, a través d’una carta, de la
situació del kommando August. Creieu que l’autor d’aquestes lletres veu amb
bons ulls l’organització política? Amb quines frases ho demostra? Indiqueu-les i,
després, raoneu per escrit la vostra resposta.