K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

Inscripció al capdamunt de l’escala de la mort.
(Fotografia de Joan Pinyol, agost de 2006)
3. A partir de les següents paraules del mateix autor de K. L. Reich, redacteu dos
escrits seguint la tècnica del narrador omniscient. En el primer, poseu-vos a la pell d’un
dels milers de presoners que havien de carregar grans blocs de pedra a través dels
186 graons d’aquella escala, sota l’amenaça d’una mort imminent, i, en el segon,
poseu-vos en el lloc dels dirigents nazis que pugen per la mateixa escala, en plena
visita oficial a la pedrera.
A l’hora de redactar els textos, fixeu-vos en les dues imatges que acompanyen el
fragment. Quan hagueu acabat, compareu les visions diferents de l’escala en un i altre
text:
La pedrera pertanyia a una companyia austríaca que explotava la pedra, que era
molt bona. Era una companyia on intervenien els SS. Es tractava d’explotar tota
la mà d’obra gratuïta que tenien, i la manera d’explotar-la era donar-li poc menjar
i fer-los treballar tant com podien i, quan n’hi havia algun que no servia, se’l
liquidava. La nostra feina era pujar pedres: hi havia especialistes que treballaven
de molers, o que barrinaven. Els qui no eren picapedrers, etc., que no tenien cap
especialitat, eren simplement mà d’obra i havien de traginar pedra. El camp tenia
molta necessitat de pedra, perquè s’hi feien uns murs enormes per a fer les
barraques, veritables edificis. La millor manera era fer-la pujar a coll pels presos.
Si tenies sort, et tocava una pedra d’uns set o deu quilos. Però si un dia l’SS
t’agafava com a cap d’esquila, anaves ben llest.
Montserrat Roig, Entrevista a Amat-Piniella (24 de juliol de 1973)
122