K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

El cos magrit d’Amat sobreviu gràcies a l’esperit.
32
David Serrano, L’hora blanca (p. 29)
7. Una de les possibilitats que el nostre autor tenia de mantenir viu el seu esperit va
ser a través de la correspondència que podia enviar i rebre des del camp. Les normes
de Mauthausen eren, en aquest sentit, molt estrictes i als interns només se’ls permetia
escriure una vegada cada mes i mig, en unes targes expresses, únicament sobre
temes personals i sense superar mai les vint-i-cinc paraules.
A l’estil de la carta que segueix, escrita per Amat a la seva dona el 13 de març de
1944, poseu-vos per uns moments en la seva pell i redacteu, per grups, tres cartes
que expressin el vostre estat d’ànim:
Costumbre de tus cartas me acerca a ti. Las deseo extensas, frecuentes; de
ellas vive mi espíritu. Háblame mucho de ti. Recibí bien paquete Beltrán. Cariño
de Joaquim.
Arxiu Històric Comarcal de Manresa
8. Llegiu aquest fragment d’una carta d’Amat, enviada poc abans de ser alliberat del
camp de concentració, i el poema «Deslliurança», que Amat inclogué al seu llibre Les
llunyanies. Poemes de l’exili (1940-1946), i responeu les qüestions que segueixen:
Vaig passar els últims dies del meu captiveri en els dominis del III Reich en
aquest camp i mai no podré oblidar la visió apocalíptica de centenars de
moribunds, de cadàvers vivents, cobertes de bruts parracs les seves llagues i la
seva misèria, arrossegant-se materialment pel terra, esperant amb els ulls
desorbitats i crispades les esquelètiques mans, quasi sense batecs els cors,
l’arribada de les tropes alliberadores.
Fotografia de Henri Boussel
(National Archives and Records Administration. EUA)
DESLLIURANÇA
A la fressa dels blindats de l’estrella blanca
David Serrano, L’hora blanca (p. 31)