K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

En Francesc, i tal com va reconèixer el mateix Amat-Piniella a Montserrat Roig, es
crea en bona part a partir del referent de Pere Vives i Clavé, amic personal de l’autor i
a qui aquest, com també ja hem vist, dedica la novel·la.
1. Cerqueu informació sobre la trajectòria política i l’experiència de deportat de Pere
Vives i Clavé (Barcelona, 1910 - Mauthausen, 1941) i contrasteu-la amb el Francesc
de K. L. Reich, tot indicant el que tenen en comú.
2. Comenteu la influència positiva que Francesc exerceix sobre l’Emili a partir d’aquest
text:
... davant de la por, el terror a la violència gratuïta, la indefensió, Amat crea la
figura d’un personatge íntegre intel·lectualment, moralment, que es converteix en
pal de paller d’un món en procés de descomposició vital i moral. […]
En la seva construcció com a personatge, Francesc ens és definit ja
inicialment per la seva voluntat de lluita contra el procés de destrucció que els
personatges tot just perceben: “Ens agradi o no, haurem de resistir”, afirmarà
rotund només entrar en aquell camp desconegut. Es tracta de la consciència
lúcida, del personatge que sap mirar més enllà de les circumstàncies, difícils de
codificar arribats a aquest grau de deshumanització, i que transmet confiança en
l’esdevenidor: “Creia en un final feliç”. […]
Es tracta, per tant, de l’home que sap assumir amb fermesa les vicissituds
cruels que li han pertocat viure i que, davant d’aquesta situació, té la suficient
força moral per descodificar-la i, serenament, amb fredor intel·lectual, poder
lluitar-hi, però sense acarnissament ni primàriament, diria que intel·lectualment.
[…]
Aquesta integritat és la que l’eleva a la categoria d’heroi, d’aquell qui, davant
la més absurda i brutal de les barbaritats, abans i ara, però sobretot ara, no
sucumbeix als baixos desigs de l’enemic i mostra una “rectitud inquebrantable”.
110
David Serrano, L’hora blanca (p. 197-200)
3. Comenteu aquestes característiques que acabem de veure del Francesc en relació
amb la seva reacció quan un SS l’obliga a llançar a l’aigua un jueu mig moribund.
4. Del capítol II, destrieu i comenteu totes les mostres d’optimisme expressades pel
Francesc a l’Emili.
5. Després de la terrible pallissa rebuda, i una vegada a la infermeria, l’actitud de
Francesc esdevé tan serena davant de l’evidència d’una mort imminent que aquesta
serenitat fins i tot deprimeix l’Emili. A partir del següent fragment, resumiu per escrit els
arguments amb què desarma la pròpia mort:
La mort no m’espanta, perquè és, en certa manera, una compensació per als qui
hem lluitat sempre contra els nostres assassins. En matar-nos ens donen la raó,
justifiquen el nostre esforç. (XI, 301)
a) Considereu que la mort de Francesc és un sacrifici que resulta inútil, o té una
altra significació? Raoneu per escrit la vostra resposta.
b) Creieu que aquest epitafi que escriu Francesc abans de morir: Era un home
digne, que no va claudicar, té alguna cosa a veure amb aquesta voluntat
d’esdevenir un referent?