K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català
K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català
K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
) Organitzeu un <strong>de</strong>bat a classe a partir <strong>de</strong> la possibilitat que en la situació límit<br />
d’un camp d’extermini, es produeixin conductes com la <strong>de</strong>mostrada per l’Ernest a<br />
la novel·la.<br />
c) Quina significació creieu que té l’expressió Era l’escollit pel déu d’aquell<br />
soterrani? Quina paradoxa evi<strong>de</strong>nt mostren aquestes paraules?<br />
d) Amb quin sentit cal entendre la paraula alemanyització, <strong>de</strong>l segon fragment,<br />
aplicada a l’Ernest?<br />
e) A què es refereix el narrador quan anomena les seves turpituds?<br />
11. Tenint en compte que l’Ernest no és ben vist en cap moment per cap <strong>de</strong>ls seus<br />
compatriotes, com expliqueu les següents paraules que li adreça Rubio?<br />
⎯ Necessitem –<strong>de</strong>ia– la col·laboració <strong>de</strong>ls més aptes, <strong>de</strong>ls més intel·ligents,<br />
<strong>de</strong>ls qui, com tu, po<strong>de</strong>n influir a favor <strong>de</strong>ls menys afortunats. […]<br />
Tinc la pretensió <strong>de</strong> conèixer les persones i t’he tractat prou temps per a<br />
saber que puc comptar amb tu. […]<br />
... avui, veient-ne els resultats, comprenc que has fet bé <strong>de</strong> fomentar l’amistat <strong>de</strong>l<br />
teu Kapo. (VII, 206-207)<br />
12. Més endavant, el mateix barber s’adona que ha errat la tàctica pel que fa a l’Ernest<br />
i aleshores el <strong>de</strong>fineix <strong>de</strong> la següent manera: homenia poc consistent, cap disposició a<br />
suportar privacions i llestesa per a fer-se amb una bona arma (l’idioma.) (X, p. 277).<br />
Llegiu el capítol X i indiqueu <strong>de</strong> quina manera ha evolucionat l’Ernest, a part <strong>de</strong>l seu<br />
ascens social, d’ençà que Rubio li <strong>de</strong>manà col·laboració.<br />
13. Al final d’aquest capítol X, Rubio torna a elogiar en veu alta l’Ernest, <strong>de</strong>sprés<br />
d’assegurar-li que li encarregaran la direcció d’un kommando com el <strong>de</strong> l’August, i<br />
afegeix:<br />
⎯Homes com tu són els que ho han <strong>de</strong> fer. Aptes, intel·ligents, que hagin<br />
<strong>de</strong>mostrat els seus dots… Amistat a part, crec que l’elecció seria encertada.<br />
Rubio se sentia divertit com poques vega<strong>de</strong>s. La mentida, prescindint <strong>de</strong>ls<br />
resultats que anava a donar, portava la situació al grotesc. El pobre Ernest<br />
s’havia convertit en un grapat <strong>de</strong> fang al seu antull. (X, 280)<br />
a) Quina creieu que és la veritable intenció que amaguen les paraules <strong>de</strong> Rubio?<br />
b) Reescriviu el fragment en sentit negatiu, a partir d’antònims, i indiqueu <strong>de</strong>sprés<br />
quina <strong>de</strong> les dues versions s’a<strong>de</strong>qua més a la realitat.<br />
c) Expliqueu per escrit el sentit <strong>de</strong> l’expressió El pobre Ernest s’havia convertit en<br />
un grapat <strong>de</strong> fang al seu antull.<br />
14. Una vegada transformat en un kapo cruel, l’Ernest es converteix en el blanc <strong>de</strong><br />
totes les repulses <strong>de</strong>ls presos compatriotes fins al punt que, en el moment <strong>de</strong><br />
l’alliberament, un d’aquests presos el mata per posar fi a un compte pen<strong>de</strong>nt.<br />
Expliqueu per escrit les circumstàncies <strong>de</strong> la mort <strong>de</strong> l’Ernest i la raó que hi havia<br />
darrere <strong>de</strong>l seu assassinat.<br />
115