28.04.2013 Views

K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

fuig d’estudi (XVIII, 505)<br />

18. Tenint en compte el context en què trobem cadascuna, indiqueu ara el significat<br />

exacte d’aquestes altres:<br />

1. Ara sabreu el pa que hi donen (I, 101)<br />

2. saltar a la gatzoneta (III, 134)<br />

3. havia repartit bastona<strong>de</strong>s a balquena (III, 134)<br />

4. fent l’enze (VI, 178)<br />

5. no es po<strong>de</strong>n jutjar les conductes a la babalà (VII, 207)<br />

6. et pene<strong>de</strong>ixis d’haver obrat a la lleugera (VII, 208)<br />

7. es quedà a la lluna (VII, 218)<br />

8. com el peix a l’aigua (VIII, 227)<br />

9. li encendria les sangs (X, 275)<br />

10. no arriba la sang al riu (XV, 412)<br />

19. Indiqueu ara el significat exacte <strong>de</strong> les expressions següents:<br />

1. amb les cames pengim-penjam (I, 92)<br />

2. l’ase em fum si no ens morim <strong>de</strong> fred amb el pijama que donen (II, 107)<br />

3. <strong>sense</strong> po<strong>de</strong>r matar el cuc (III, 130)<br />

4. a un ritme <strong>de</strong> martells sobre l’enclusa (VI, 191)<br />

20. En diverses ocasions trobem la unió sintàctica directa <strong>de</strong> dos elements que fan<br />

referència a aspectes ben diferents i que, a la novel·la, apareixen a simple vista en el<br />

mateix pla. Seguint l’exemple <strong>de</strong>ls dos que us proposem, mireu <strong>de</strong> trobar-ne més a<br />

l’obra:<br />

a la gent carregada d’equipatges i <strong>de</strong> por (I, 97)<br />

[...]<br />

van tenir ocasió <strong>de</strong> lluir l’uniforme i la ferocitat (XI, 284)<br />

21. Un altre <strong>de</strong>ls aspectes formals és l’existència <strong>de</strong> <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s paraules que avui<br />

situem en alguns dialectes <strong>de</strong> la llengua, com les que trobem en els fragments<br />

següents. Després d’indicar a quina modalitat dialectal pertanyen aquestes formes,<br />

cerqueu informació sobre les raons per les quals van ser usa<strong>de</strong>s per Amat-Piniella:<br />

1. el sol es pondria cada vesprada i eixiria cada matí (VI, 185)<br />

2. Eixir al carrer (XIV, 362)<br />

3. Ací tot està prohibit (II, 106)<br />

136

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!