K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

L’arrest i el crematori feien un sol cos d’edifici, l’únic construït d’obra que hi
havia al camp. El forn d’incineració formava la planta baixa, mentre l’arrest
ocupava el pis superior repartit en dues ales separades per un cos de guàrdia
especial. Cada ala era un ample corredor, pulcre, lluent, airejat, amb rengles de
cel·les individuals a banda i banda.
[…]
La cel·la tenia uns vuit metres quadrats, i el moblatge consistia en un banc de
fusta per a dormir, posat dret i arraconat durant el dia, un radiador apagat i un
cossi per a les necessitats. (XII, 317-318)
Vista exterior del crematori i de l’arrest.
(Fotografia de Joan Pinyol, agost de 2006)
a) Feu un esbós escrit de l’interior dels pavellons anteriors.
b) Què els diferenciava respecte de la resta d’edificis?
c) Quina simbologia creieu que tenia el fet que el crematori se situés a la planta
baixa? Amb què es podia comparar?
d) Quin sentit creieu que tenia l’absoluta netedat d’aquests espais?
9. Una de les zones de barracons aïllada de la resta era la que agrupava els blocks del
16 al 20, en l’actualitat convertida en un immens cementiri i que, en el seu moment (i
com hem vist més amunt), serví per acollir els presos de guerra russos, a més dels
malalts i els condemnats a mort, acusats de traïció al règim nazi. Llegiu aquest
fragment de la novel·la en relació amb aquest block i el text explicatiu que segueix, i
responeu les qüestions següents:
Text 1
El secret més impenetrable no impedia que hom conegués detalls esgarrifosos
del que passava a l’interior del Block 20, un petit clos rodejat de murs de pedra
altíssims. Hom deia que els internats en aquesta barraca depenien directament
de la Gestapo i que les oficines del camp no en portaven pas el control. Amb tot,
eren SS els qui vigilaven dalt de les dues torres armades que s’aixecaven als
angles oposats de la tanca.
Tots els malaurats que entraven al Block 20 eren condemnats a mort, reus
d’alta traïció, culpats d’activitats importants contra el règim nazi. Eren introduïts
de nit, vestits amb l’uniforme d’estiu, sense roba interior ni cap classe de calçat, i,
tot i que la capacitat normal d’una barraca era de dues-centes persones, el
70