K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català
K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català
K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
L’alliberament <strong>de</strong> Mauthausen, 6 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 1945.<br />
(Fotografia <strong>de</strong> Henri Boussel. National Archives and Records Administration -NARA-, EUA)<br />
10. Una vegada alliberada la multitud <strong>de</strong> supervivents <strong>de</strong> Mauthausen, es <strong>de</strong>scriu <strong>de</strong><br />
nou la diversitat <strong>de</strong> nacionalitats a partir d’unes reaccions d’alegria <strong>de</strong>sfermada que<br />
són diferents en cada cas. Llegiu aquests fragments <strong>de</strong> la novel·la i indiqueu quines<br />
són aquestes reaccions per part <strong>de</strong>ls representants <strong>de</strong> cada país. Creieu que tenen<br />
alguna cosa a veure amb la manera <strong>de</strong> ser <strong>de</strong> cada lloc? Raoneu la resposta:<br />
L’espectacle era <strong>de</strong>lirant. Els eslaus es besaven a cada galta incansablement,<br />
mentre els llatins cridaven i aixecaven el puny clos. Els qui no ploraven estaven a<br />
punt <strong>de</strong> fer-ho. Uns iugoslaus amb la ban<strong>de</strong>ra havien pujat a un <strong>de</strong>ls tancs i un<br />
orador improvisat feia sentir la seva veu potent i era aplaudit pels qui l’entenien i<br />
pels qui no. Els soldats americans no paraven d’estrènyer mans; <strong>de</strong> tant en tant,<br />
s’havien d’eixugar les llurs, besa<strong>de</strong>s o mulla<strong>de</strong>s amb llàgrimes pels rescatats.<br />
[…]<br />
Els iugoslaus havien acabat els discursos i ara cantaven himnes. «La<br />
Internacional», «La Marsellesa», eren corejats. (XVIII, 500)<br />
[…]<br />
Els iugoslaus no es cansaven <strong>de</strong> cantar himnes revolucionaris, els polonesos<br />
els cantaven patriòtics o religiosos, els espanyols feien veure que estaven<br />
acostumats a tot i que eren impermeables a l’emoció, els francesos es posaven<br />
sentimentals i feien frases, els italians <strong>de</strong>ien Porca misèria! i els russos<br />
empaitaven llurs botxins. Els pocs jueus que havien tingut la sort d’arribar a la fi<br />
arrossegaven els peus, es fregaven les mans tots arrupits, contemplaven les<br />
coses amb ulls <strong>de</strong> fura i no <strong>de</strong>ien res. (XVIII, 503)<br />
5.2.2. «Una fira <strong>de</strong> xacres» o la <strong>de</strong>gradació progressiva<br />
1. L’eliminació <strong>de</strong> la i<strong>de</strong>ntitat <strong>de</strong> cada pres sumada als treballs forçats i a la falta <strong>de</strong><br />
l’aliment necessari per al cos van acabar <strong>de</strong>sfigurant la fesomia <strong>de</strong> molts <strong>de</strong>portats als<br />
camps nazis. Però, a més <strong>de</strong> la <strong>de</strong>gradació física, que convertia totes les víctimes <strong>de</strong>l<br />
camp en una fira <strong>de</strong> xacres (p. 212), hi havia també la <strong>de</strong>gradació moral iniciada pocs<br />
moments <strong>de</strong>sprés d’entrar al camp i contra la qual va haver <strong>de</strong> lluitar contínuament el<br />
nostre autor. Llegiu els dos primers capítols <strong>de</strong> la novel·la i indiqueu tots els passos a<br />
què eren sotmesos els presos nouvinguts a l’hora d’integrar-los al camp.<br />
89