K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

cadascú procuri ésser dels que quedaran. L’egoisme és la llei del camp. És un
verí en la nostra existència i, al mateix temps, l’antídot. Si no podeu evitar que la
mort faci la seva collita, sigueu prou egoista per a conservar-vos i poder, un dia,
exigir justícia. (IX, 252)
De quina manera es relaciona el fragment anterior amb la intenció d’Amat-Piniella a
l’hora d’escriure K. L. Reich? Creieu que la seva va ser una actitud egoista?
8. Un altre dels patiments constants que a Mauthausen es va cobrar moltes vides va
ser la manca de l’aliment necessari per a la correcta subsistència física dels presos.
Afamats i debilitats fins a extrems esgarrifosos, la fam va provocar en la gran majoria
uns comportaments més bestials que no pas humans. Tant era així que, quan un dels
presos moria durant la nit, l’endemà, el primer interès dels que havien dormit al seu
costat no era altre que aixecar la part de dalt del seu uniforme a la recerca del tros de
pa que podia haver protegit sota el seu cap. Llegiu aquest fragment i responeu les
qüestions que hi ha a continuació:
Aclimatar-se a un camp de concentració era el més gran dels privilegis i no hi
havia pas una regla fixa. Homes que no trobaven cap protecció, que passaven
fam, que s’anaven morint a poc a poquet, no sofrien tant com d’altres per als
quals, en tenir les necessitats peremptòries més cobertes, era la imaginació que
els creava problemes irresolubles i, cosa que és pitjor, sense esperança. Per als
dissortats existia sempre la possibilitat d’un canvi favorable. Als benestants,
l’amenaça d’una caiguda en desgràcia els llevava el goig de la pròpia sort, i, si
eren sensibles, la visió dels mals irremeiables dels altres ja era prou tortura. A
més, la fam és un dolor físic absorbent i exclusivista. Els famolencs no pensaven
en res més, i, si un dia aconseguien omplir l’estómac, coneixien
momentàniament un estat d’eufòria que els altres no podien trobar mai pel fet
que llurs delers no tenien al camp satisfacció possible.
[…]
Era l’embrutiment total de l’home. Per als famolencs, la fal·lera instintiva de la
consecució d’aliments; per als privilegiats, la submersió en una bassa pestilent
d’egoismes, cobdícies, brutalitats i vicis. (V, 159-160)
a) Indiqueu quin és l’avantatge dels dissortats i el desavantatge dels benestants
segons el text. Quines altres diferències s’estableixen entre uns i altres?
b) Cerqueu el significat de peremptòries, d’irresolubles, de delers i de pestilent, i
proposeu dues paraules sinònimes per a cadascuna, adequades al context.
c) Quin sentit té en el fragment la paraula embrutiment? A quina mena de brutícia
fa al·lusió?
9. Llegiu aquest altre fragment de la novel·la i, a partir del menú diari que s’indica per
als presos, cerqueu informació sobre les calories que els devia aportar i sobre les que
són necessàries perquè el cos humà es mantingui en condicions suficients. A
continuació, resoleu la resta de qüestions que segueixen:
Quan les calderes de cocció a vapor tenien llurs tapes obertes, hom hauria
cregut veure individus d’una nova espècie d’ostracis, educats a la prusiana…
D’aquella cuina, amb tot el seu perfeccionament, sortia cada dia el menjar més
infecte del món. Naps de bestiar i patates amb pell, bullit amb aigua i sal fins que
tot plegat feia una pasta, eren la base de l’alimentació del camp.
95