K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

generals feixistes i a ésser tan implacables com ells. Però la guerra no ens
agrada ni la sentim i, ara, amb la retina desfeta per la imatge de tantes llars
destruïdes, podem explicar a les nacions com és d’estúpida, de cruel i de bestial
la guerra que donen com a bona els militars imperialistes.
21
Pere Calders, Unitats de xoc 3 (p. 131)
c) A partir del fragment, descriviu per escrit els contratemps que Amat-Piniella troba
a l’inici del seu periple bèl·lic i la seva progressiva integració a aquell ambient
cada vegada més hostil. Per què creieu que, al final, qüestiona les veritables
raons d’aquella bogeria en referència a la guerra? Elaboreu un retrat escrit de
l’evolució del seu estat anímic durant la guerra.
d) Segons aquest relat biogràfic, quins tres llibres va llegir entre trinxeres? Elaboreu
una llista dels que s’esmenten, cerqueu informació sobre els seus autors i
indiqueu en quins aspectes creieu que aquestes lectures van influir en Joaquim
Amat-Piniella.
5. Cerqueu informació sobre l’escriptor Pere Calders i la seva participació a la Guerra
Civil espanyola. Esbrineu en quina obra va descriure la seva experiència bèl·lica, quin
va arribar a ser el seu rang militar i quina aptitud artística va posar al servei de l’exèrcit
republicà. Després, establiu tots els paral·lismes possibles entre la seva experiència de
guerra i la d’Amat-Piniella.
6. Un dels motius que expliquen que Amat-Piniella no defalleixi anímicament quan és
al front de guerra –i tampoc durant l’exili i l’internament en diferents camps de
concentració– és la relació epistolar amb la noia amb qui s’acaba casant l’any 1939.
Poseu-vos en la pell del nostre autor i, a partir de la seva experiència bèl·lica, redacteu
una carta a una suposada destinatària o destinatari en què expliqueu les penúries del
front i el desig de pau i de retrobada amb la persona a qui heu adreçat les cartes.
3. EN TERRES FRANCESES (1939-1941), PUNT I SEGUIT
Amb la desfeta militar republicana i conscient del perill que corria si es quedava al país
pel seu compromís republicà, Amat-Piniella decideix creuar la frontera francesa amb la
idea d’esperar en el país veí el moment més propici per al seu retorn.
1. Llegiu el text següent i responeu les preguntes que us plantegem després:
Vaig néixer el 1913, el dia de Santa Cecília. Tenia, per tant, vint-i-sis anys quan
vaig passar els Pirineus. Era tinent d’artilleria de l’exèrcit republicà. Vaig passar
la frontera quan ja la guerra s’havia acabat. Al moment d’acabar-se, jo era a
València. Així com alguns, la majoria, foren internats en camps de concentració,
jo me’n vaig poder escapolir gràcies que tenia un vestit civil. Vaig passar de la
zona valenciana a la catalana sense cap contratemps. El fet d’anar ben vestit ja
em donava pas; en aquest cas sí que puc dir que l’hàbit feia el monjo... D’altres
que estaven en les mateixes condicions que jo, només perquè anaven amb el
vestit de soldat de l’exèrcit republicà fet a trossos, només per això, els agafaven.
“Aquest és un fugitiu”, deien. Jo anava amb un vestit que tenia, nou de trinca, i
3 CALDERS, Pere. Unitats de xoc. Barcelona: Edicions 62, 1983.