K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

5. L’any 2000, en ocasió de la commemoració del seixanta-cinquè aniversari de
l’alliberament del camp, un dels supervivents de Mauthausen va desfilar de nou per la
plaça de recomptes vestit amb l’uniforme de pres, tal com mostra la fotografia.
Raoneu per escrit els motius que creieu que van dur aquell exdeportat a revestir-se de
nou amb la roba que li cobrí el cos durant anys. Contrasteu-los, després, amb el grupclasse.
Mauthausen, maig de 2000. Desfilada de supervivents de l’Estat espanyol.
(Fotografia de David W. Pike)
6. Damunt de l’uniforme ratllat –que unificava tots els presos del camp- i per tal de
visualitzar de seguida la seva condició i origen, s’hi afegia un triangle cosit de diferent
color. Després de llegir els següents textos (adaptat, en el primer cas) en relació amb
aquestes insígnies, completeu la taula que segueix:
Text 1
En algunos campos predominaban ciertas categorías. Antes de la guerra,
Sachsenhausen, Flossenbürg, Mauthausen y Gross-Rosen se usaban
principalmente para los triángulos verdes propios de los delincuentes comunes.
[…] Aunque la insígnia azul se aplicaba a todos los prisioneros de guerra sin
patria, en la práctica solo la llevaban los republicanos españoles y algunos rusos
desnacionalizados y en el caso de los españoles, únicamente en el caso de
Mauthausen, en Dachau y en Buchenwald la llevaban roja, igual que los presos
políticos. Al elegir los prisioneros para ocupar los puestos de kapo, los SS
buscaban entre los verdes y los antisociales que lucían el triángulo negro, dando
prioridad a los alemanes y a los austríacos. […]
La insignia de los gitanos, marrón entre 1938 y 1940, pasó a ser negra después
de esta fecha mientras que la morada, de los objetores de consciencia se aplicó
desde 1935 y la amarilla de los judíos tres años más tarde.
Text 2
David Wingeate Pike, Españoles en el holocausto (p. 49)
L’Emili fou portat a una cel·la ocupada ja per un alemany, i, fins que s’hagué
acostumat a la penombra de l’estatge, no va descobrir que el seu company era
un «triangle rosa», un homosexual. […]
... la seva posició era grotesca: la ignorància de l’afer, els dibuixos porcs i, per
arrodonir el quadre, la pintoresca companyia que li acabava de tocar. «És curiós!
No ho sembla d’”efeminat” –va pensar. [...]» (XII, 318-319)
86