K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

tenint relacions durant la guerra. A despit de la meva situació de “desat” vaig
casar-me per l'església i civilment i en català. L'altar era un bufet, això sí, però el
capellà ens va assegurar que valia. Vaig fer el viatge de noces a Vic, bo i
temptejant el terreny per a passar a França. Vaig fracassar i torní a Barcelona.
Un mes més tard, vaig provar per Berga, aquesta vegada amb èxit. Amb la meva
dona i un guia vaig passar el Cadí i Pirineu ençà vàrem arribar a Andorra,
després de moltes aventures i d'un cansament (en quatre mesos se m'havien
estovat els peus i els muscles) que crèiem insuperable. A Andorra, quatre dies
d'estiueig en un bon hotel i després cap a Le Tour de Carol; ací, tres dies pres en
una sala d'espera (és la vegada que he hagut d'esperar més estona el tren) i
finalment a Le Barcarès 5 , on us asseguro em foto de fàstic. La meva dona se'n
tornà a Barcelona i espero poder-la cridar un dia o altre, així que la sort em
somrigui. [...] tinc el projecte d'escriure alguna novel·la en tres o quatre volums.
23
a) A què creieu que es refereix l’autor amb l’expressió que tot seria bona aigua?
b) De quina manera s’autoanomena en aquella època? Per què creieu que ho fa?
c) De quines dues maneres es casà Amat-Piniella? Justifiqueu la resposta tenint en
compte el moment polític.
d) Amb quina doble intenció va fer el viatge de noces a Vic?
e) Quin estat d’ànim es dedueix de les paraules d’Amat-Piniella en aquesta carta?
f) Quin projecte literari tenia previst en aquells moments?
g) Cerqueu informació sobre els diferents camps francesos que acolliren els
perdedors de la Guerra Civil i sobre les diferents vies per on van travessar els
Pirineus. Quin reconegut poeta espanyol ho va fer amb la seva mare i avui estan
tots dos enterrats a Cotlliure?
3. Montserrat Roig va batejar amb el nom de “generació romàntica” el grup
d’intel·lectuals que, com Joaquim Amat-Piniella, amb l’esclat de la Guerra Civil i el seu
final van veure estroncats tots els projectes personals (acadèmics, literaris…). Dins
aquest grup, hi situava, entre d’altres, a Pere Calders, Lluís Ferran de Pol, Francesc
Trabal, Mercè Rodoreda, Joan Oliver, Xavier Benguerel i Joan Sales.
Després de consultar les fonts pertinents, indiqueu el nom de l’escriptor que correspon
a cadascuna de les noves realitats personals, geogràfiques i intel·lectuals que van
haver de viure obligadament tot just acabada la guerra:
Nom Experiència viscuda
El desembre de 1939, després de sobreviure en diversos camps de
concentració francesos i també a París, fent de professor, va exiliarse
a la República Dominicana, on va viure un parell d’anys amb la
dona i la filla [Núria], fins que es va establir a Mèxic, on va aprendre
l’ofici de linotipista. A Mèxic va ser redactor a la revista «Full
Català», precedent de «Quaderns de l'Exili», de la qual va ser
5 Es refereix al Barcarès, municipi costaner del Rosselló, a la Catalunya Nord.