K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

1. Una de les múltiples i esgarrifoses cares que té la mort al camp pren la forma de
l’execució pública de presos que han provat d’evadir-se’n. Cerqueu informació sobre la
història de Han Bonarewitz, que va provar d’escapar-se del camp de Mauthausen i que
fou executat el 30 de juliol de 1942 davant de la resta de presos, com mostra la
imatge. Establiu, després, tots els paral·lelismes possibles amb les execucions que es
narren als capítols VIII i XI de la novel·la.
2. Tal com també es retrata a K. L. Reich, una altra de les cares més cruels de la mort
al camp va lligada a l’experimentació mèdica amb els cossos dels presos. Llegiu el
següent fragment:
La ciència alemanya havia trobat solucions massives per al problema de
l’eutanàsia. La injecció de benzina, la dutxa freda o les pallisses eren operacions
massa lentes; rendia més portar els malalts al camp «sanatori» de Dachau, per
exemple, a fer de conills d’índies en laboratoris químics i bacteriològics o en
instituts de vivisecció! (XIV, 357)
a) Cerqueu informació sobre aquest camp «sanatori» de Dachau.
b) Segons s’indica a la pàgina 216, quina pràctica esgarrifosa era comuna al camp
de Buchenwald?
3. A partir de l’atrocitat comesa pels responsables del camp de Mauthausen que més
us hagi impactat després de la lectura de K. L. Reich, elaboreu un escrit de denúncia,
com si hagués de llegir-se en un judici sumaríssim al nazisme.
6. LA LLENGUA
A l’hora de novel·lar una realitat com la que descriu K. L. Reich, resulta tant o més
important el que es diu com la manera de dir-ho. Així, la forma utilitzada per Joaquim
Amat-Piniella per retratar-nos el seu periple dins un camp de concentració nazi situat
al nord d’Àustria, durant els anys quaranta del segle XX, no deixa de ser una prova
més de la veracitat d’uns fets històrics i, a la vegada, un reflex del català d’aleshores.
Per aquesta raó és important treballar alguns usos lingüístics.
1. Pel que té de retrat fidedigne de la realitat, tant de Mauthausen com dels
kommandos externs a l’anomenada «casa Gran», un dels recursos de la novel·la és
l’abundant adjectivació. Amb ajuda d’un diccionari, cerqueu el significat dels adjectius
remarcats en les citacions següents:
1. Del dormitori solitari i esbalandrat (I, 94)
2. amb les mans balbes carregava les seves vagonetes (III, 130)
3. brandant la matraca de goma, vesànic i cruel (III, 130)
4. es posessin la gorra amb una impecabilitat prussiana (III, 134)
5. es referí alprimitivisme dels alemanys, a llur instint gregari (III, 136)
6. va quedar una mica desconcertat davant l’aire sibil·lí del seu nou amic (III,
136)
7. més a prop de la fam i de les necessitats més peremptòries (IV, 150)
8. amb la droga que anava destil·lant la limitació encofurnada del camp (V,
160)
127