K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

Color dels triangles Categoria dels presos
7. Al capítol XIV, la referència als presoners del camp s’estableix a partir del nom
gèneric següent:
Cap iniciativa dels vassalls no era escoltada pel senyor.(XIV, 365)
a) A quina antiga relació entre persones fa al·lusió aquesta referència?
b) Esbrineu tots els paral·lelismes possibles que es podrien establir entre senyorvassalls
i alemanys-presoners.
8. Tenint en compte la situació extrema que patia la multitud de presoners, una altra
manera genèrica amb què l’autor fa al·lusió a la gran massa humana que omplia el
camp de Mauthausen és la comparació amb diferents espècies d’animals.
Extraieu els animals amb què es comparen els presoners en els fragments següents i,
tot seguit, indiqueu quins punts de coincidència hi ha amb la realitat que es descriu:
a. La comitiva no desféu pas la seva formació i progressà com una serpent
negra pel camí nevat. (I, 98)
b. Semblem zebres al pol. T’asseguro que no conec ningú amb aquestes
disfresses. (II, 111)
c. Li costarà car el seu atreviment. El rebentaré com un gos... (III, 127)
d. —Fora d’ací! –cridà de sobte, en adonar-se que el menjador estava ple de
curiosos que s’escalfaven–. Fora d’ací! Pandilla de porcs! Fora, he dit! (III,
127)
e. No era ja una barraca de fusta, sinó una important construcció de pedra
picada. Borbollava a dintre una febrilitat de rusc. (IV, 145)
f. La gent endormiscada recordava un eixam de mosques balbes. (VI, 187)
g. Veus seques i tallants, fetes a força d’elisions, s’aixecaven de la plaça com
els lladrucs d’una gossada o com els crits d’una tribu de salvatges excitant-se
per a la guerra. (VI, 187)
h. La multitud s’havia arredossat contra els murs i cercava en l’amuntegament la
tebior que el matí li negava. La pell es posava de gallina, i els mots escassos
que algú s’atrevís a pronunciar es veien sacsejats per un espasmòdic petar
de dents. (VII, 210)
i. La pols ja no esperava que la recollissin de terra; s’aixecava per entre el
formigueig de la multitud. (VII, 216)
87