K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

A Mauthausen van ser deportades vora dues-centes mil persones i tan sols en
sobrevisqueren una mica més de dues mil per poder contar i denunciar totes les
atrocitats viscudes a la pròpia pell. Des d’aleshores, i a tot el món, el nom d’aquest
camp d’extermini nazi va lligat als terribles excessos duts a terme per un règim
totalitari europeu d’extrema dreta.
5.2.1. «El bassal de les sangs germanes»
Portada de la revista francesa Regards de l’1 de juliol de 1945.
(Centre Historique des Archives Nationales -CHAN-,
fonds de l’Amicale de Mauthausen, déportés, familles et amis)
A banda dels personatges que a la novel·la tenen un nom propi i que analitzarem més
endavant, a K. L. Reich destaca la presència contínua d’un personatge col·lectiu
format pels milers de presoners anònims que, o bé ja es trobaven al camp en el
moment en què entren els protagonistes o bé hi arriben després a tongades i desfilen
tràgicament cap a la mort davant dels seus ulls (entre molts altres, set jueus
hongaresos –p. 165–, tres-cents jueus holandesos –p. 196–, dos mil presos russos –p.
282–, cent presos txecs –p. 285– i quaranta presos iugoslaus –p. 296–). Procedents,
per tant, de múltiples països, acaben convertint el camp de Mauthausen en un immens
bassal de sangs germanes, tal i com es comenta a la pàgina 298 de la novel·la.
1. Llegiu el següent fragment i indiqueu a la taula que el segueix les causes que
expliquen els trets físics i les reaccions dels interns:
Fou l’Emili qui s’adonà el primer d’un grupet de tres o quatre homes –li calgué fer
un esforç per a trobar-los homes– que, afluïts a la carretera per algun camí
secundari, esperaven que la columna hagués passat per tal de creuar.
—Mira, Cisco –digué ofegant una emoció violenta.
Eren internats al camp i anaven guardats per dos SS, fusell al braç. Sobre ells
varen convergir totes les mirades de la processó i per uns instants no existí res
més al món. És que eren realment homes? Vestits amb parracs ratllats de blau,
amb un casquet també ratllat enfonsat per damunt de les orelles, llurs cares
cremades pel vent de neu, morats de fred els llavis i la punta del nas, tremolant
tot el cos arrupit, traslluïen per una magror cadavèrica tot un infinit de sofrences.
Aquells cossos semblaven sacs de llenya, talment els ossos apuntaven a través
de la pell i dels draps que els vestien. Dels pantalons massa curts eixien uns
83