K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

fundador (1943-1947).
El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l’exili. S’instal·la amb
altres escriptors catalans al castell de Roissy-en-Brie. La majoria
dels escriptors catalans exiliats van embarcar després cap a
Amèrica, però juntament amb Armand Obiols va optar per quedar-se
a França. Va assistir a l’entrada dels nazis a París i va haver
d’emprendre la fugida a peu cap a llocs més segurs.
Tres dies abans de l'ocupació de Barcelona, va organitzar d'acord
amb Pi i Sunyer la retirada dels escriptors i ell mateix es va
incorporar, amb la seva família, al grup que va marxar amb el
Bibliobús per anar a Can Pol de Bescanó i al Mas Perxés d'Agullana.
[…]. Es va instal·lar amb altres escriptors catalans al castell de
Roissy-en-Brie a vint-i-cinc quilòmetres de París. Després d'aquesta
breu estada a França, va embarcar amb la seva família en el
"Florida", cap a Santiago de Xile.
Acabada la guerra és internat sis mesos al camp de concentració de
Sant Cebrià del Rosselló. Gràcies a les gestions del Comitè Britànic
per als refugiats d'Espanya marxa a Mèxic, on viurà deu anys.
Només arribar, gràcies a l'esperit generós que va tenir el govern de
Lázaro Cárdenas, va col·laborar al diari El Nacional on publicarà
durant els anys 1939-1940 uns articles sobre el final de la guerra i
l'estada al camp de concentració. Va treballar com a periodista vuit
anys escrivint sobre literatura, art –en dirigeix una pàgina
monogràfica– i cultura amb una periodicitat setmanal.
Amb la derrota, inicia l'èxode que el portarà primer a França i
després a Mèxic, on va viure vint-i-tres anys. Ocupat
professionalment en el món de l'edició (a la Union Tipográfica
Editorial Hispanoamericana), va materialitzar el seu explícit "viure de
cara a Catalunya" a través de la col·laboració en les activitats
culturals organitzades pels exiliats, sobretot en les revistes: escriu a
Quaderns de l'Exili, Lletres, La Nova Revista, Pont Blau, etc., i edita
el mensual Fascicles Literaris.
Amb altres intel·lectuals traspassa la frontera amb França per anar a
Roisye-en-Brie, lloc on es troba entre molts altres amb Pere Quart,
amb qui anys després mantindrà una llarga relació epistolar.
Després de deu mesos a França, s'embarca cap a Buenos Aires,
gràcies al Servei d'Evacuació dels Refugiats Espanyols, amb
destinació a Santiago de Xile. L'any 1940 comencen quinze anys
d'exili a Santiago de Xile amb la seva dona i els seus fills. Gràcies a
alguns coneixements farmacèutics, pot crear el «Laboratorio» que
porta el seu nom, on treballa els matins, i d'aquesta manera pot
dedicar les tardes a l'escriptura.
El 1939 s'exilia a França, on està un temps amb altres escriptors
catalans al castell de Roissy-en-Brie i després a Saint-Cyr-sur-Morin.
S'exilia, primer a Buenos Aires, on el col·lectiu de refugiats es
trasllada en el vaixell “Florida”, i, finalment, a Santiago de Xile, on
resideix nou anys. A Xile, mira de guanyar-se la vida amb diversos
oficis, tots efímers, i escriu guions radiofònics de propaganda
antinazi. Enyorat del que ell anomena la seva pàtria, torna a
24