K.L.Reich-sense solucionari - TopobioGrafies de l'exili català

dir–, però ja arribarà l’hora dels meus triomfs». Els milions d’homes que sofrien
comprenien l’idioma del sol, i també esperaven que arribés el bon temps. I venia
la nit, i moltes vegades els mateixos núvols s’acovardien a la perspectiva de la
gelor que les nits d’hivern solen sembrar enmig d’un silenci mortal, i s’amagaven
més enllà de l’horitzó. Aleshores era la terra la que rebia, macada de sostre, tota
la llum cruel dels estels. (XIII, 337)
12. A l’hora de descriure la realitat que van amagar durant anys les parets del camp de
Mauthausen, Joaquim Amat-Piniella usa sovint el recurs de la comparació per tal de
fer més il·lustratives diverses imatges. Indiqueu què tenen en comú els elements de
les comparacions següents:
1. els de més edat tremolaven com fulles d’arbre (III, 124)
2. l’anava xuclant com el vòrtex d’un remolí (V, 167)
3. sentí un xoc brutal al seu costat esquerre i notà com la terra s’escapava de
sota les seves plantes com si fos una catifa estirada amb força. (VIII, 237)
4. l’Ernest baixava al soterrani, més ufanós que un paó (X, 281)
5. empentava les víctimes amb la planta del peu i les feia rodolar escales avall
com ninots de serradures (XI, 288)
6. I, com un tros de gel a la vora del foc, es fongué l’essència del camp (XVIII,
484)
Cerqueu-ne d’altres que contingui la novel·la i feu el mateix.
13. En una escena del capítol XI, el comandant del camp interroga un jueu txec que hi
acaba d’arribar i, després de cada resposta, l’obliga a pronunciar la paraula alemanya
Obersturmbanführer (p. 286), en forma d’una submissió ben evident. Aquesta obligada
pronunciació d’una paraula recorda una pràctica que, en altres contextos, servia per
identificar l’origen de diferents presoners de guerra, els quals eren obligats a
pronunciar el que es coneix com a embarbussaments, és a dir, jocs de paraules que
parteixen de la dificultat de pronunciació de mots o frases en base a la similitud de
sons que contenen. Per exemple «setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat» o
«para la taula, para-la bé que el pare ja ve».
Cerqueu-ne més en la llengua catalana i practiqueu la seva pronunciació ràpida a
classe.
14. Una altra de les característiques que sobresurten a la novel·la és la gran quantitat
d’accions verbals. Tenint en compte el context, i amb ajuda d’un diccionari, cerqueu el
significat, segons el text, dels verbs marcats en les frases següents:
1. aquell baladrejar, aquelles precaucions (I, 88)
2. La seva cara no reflectia pas la preocupació que solia estergir-se en les dels
altres presos (I, 92)
3. L’August barrinava i provava d’intuir què passaria (I, 93)
4. s’enfilà aleshores al tamboret i s’escamarlà per facilitar l’operació. (II, 109)
5. prepararen l’operació de forfollejar aquells centenars d’homes (II, 117)
6. I agafà el ferro d’esgratinar el foc. Tothom s’escapolí a corre-cuita. (III, 127)
7. Els presos esgratinyaren el gel dels volts de l’entrada (IV, 143)
133